Fonts que ragen
Escolta!
Toca!
Beu!
Quin goig que ragin tantes fonts
que tant de temps han estat seques!
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
I tant que és un goig que ragin les fonts, ara feia massa temps que no ho vèiem això.
ResponEliminaM'ha sorprès aquest "labadero" amb b. Suposo que l'any 1915, les regles ortogràfiques del castellà encara no estaven definitivament fixades (o si ho estaven, no arribaven a tot arreu) i no es pot considerar estrany l'ús de variants poc normatives, però vist ara fa força mal als ulls.
Bon cap de setmana!!
Sí, quina sort!
EliminaJo em vaig muntar la meva pel·lícula i vaig pensar que a Pontós (Alt Empordà) al 1915, havia arribat l'obligació d'escriure encastellà, però no lesnormes ortogràfiques i quasi m'alegrava de la falta d'ortografia, no corregida mai en aquests 90 anys que fa. Com si fos una protesta. Flipada que soc!
Boma setmana, Mc!
Una foto preciosa amb aquesta aigua tan clara, no me n'he sabut estar de tocar-la i fins i tot m'ha semblat sentir-la com raja.
ResponEliminaCom en Mac, em fa mal als ulls veure la paraula amb b. ;-)
I sí, fa un goig immens veure les fonts com brollen, que no parin!
Aferradetes, ninona.
Jo sempre em fixo molt amb les fonts i desgraciadament n'hi ha moooooltes que no ragen. És una alegria retrobar les que sí ragen o bé les que tornen a rajar, encara ue siguila del safareig municipal.
EliminaAferradetes, preciosa!
Carme, m'ha recordat la Font del Lleó d'ara no sé si de Caldes de Montbui... però aquesta és una mica tètrica, eh? Maca però tètrica. En tot cas, que ragi l'aigua, sí!
ResponEliminaSi raja, jo ja estic contenta!
EliminaAssaborim aquesta aigua amb tots els sentits, i que les fonts segueixin rajant d'aquesta manera.
ResponEliminaFa goig sortir a caminar i trobar fonts, rieres, rierols... espais on feia temps no hi havia aigua i ara en torna a baixar.
Una abraçada, Carme!
Aquesta primavera ha estat un regal tota ella. L'aigua abundant és sempre una bona notícia!
EliminaUna abraçada, Núria!
Que ragi l'aigua i que ragi la poesia.
ResponEliminaA vegades no raja res, ni una cosa ni l'altra.
EliminaEn aquest cas raja aigua i poesia no…
Em fa pensar en la meva inexhaurible tinta blava de l'aigua, encara que diguis que no raja la poesia. Quan estudiava disseny ens deien que encara que semblés que no ens en sortíem, alguna cosa quedava per al següent intent. La sort és una corda alta que provem de tocar una vegada i una altra.
ResponEliminaSí, hi estic ben bé d'acord. Sempre queda alguna cosa de qualsevol intent.
Elimina