Placeta de colors a Garrigàs
La cançó silenciosa dels colors
ens dona la benvinguda a la placeta.
I jo em quedo escoltant i mirant.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
És que, malgrat el silenci (o millor, gràcies a ell), la cançó se sent perfectament i és ben agradosa d'escoltar.
ResponEliminaAbraçades!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaAbraçades.
Bona sinestèsia, Carme!
ResponEliminaA vegades les sinestèsies no cal buscar-les, se senten soles.
EliminaCom diu en McAbeu, se sent perfectament.
Els colors
ResponEliminai les ombres dibuixades a la llum
i els reflexes que guaiten per les finestres
i les plantes donant la benvinguda
i els fils, enfilant-se, fent acrobàcies
una bella cançó silenciosa.
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, molt bonic, Paula, tu l'has acabat de definir, i tot el que tu dius, per descomptat, que també forma part de la cançó.
EliminaAferradetes, bonica.
La cançó harmoniosa dels colors.
ResponEliminaDius la paraula que faltava. La que em voltava pel cap i al final no vaig posar: harmoniosa.
EliminaSolitario...
ResponEliminaUn abrazo.
Una placeta que fa goig de mirar i passejar.
ResponEliminaJo també m'hi quedaria una estona a escoltar la cançó plàcida de colors.
Una abraçada, Carme.