Cristal·lí

 

Ve de ca l'Helena

Nítid cristal·lí
en un món que s'esquerda.
Trista mirada.

Comentaris

  1. Un dibuix que ho diu tot, gairebé sense paraules.
    Ben esquerdat està aquest món.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  2. Un haiku trist i real, com aquest món que cada cop s'esquerda més i més.
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  3. You and I, my dear
    sitting on a powder keg
    Others hold the fuse.

    Abraçades,Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, res no depèn de nosaltres i tot depèn d'una colla de bojos.

      Abraçades, Sean.

      Elimina
  4. Bona il·lustració , Carme ! i una reflexió colpidora, la que la acompanya.... tenim feina a reposar cristalls nous, que facin una millor mirada.
    Salut !!.

    ResponElimina
  5. Quan un vidre (quan un món) s'esquerda, no hi ha reparació que valgui. Tan sols es pot canviar.

    ResponElimina
  6. El haiku és senzill però punyent com una esquerda. La il·lustració és molt ben feta, quines tècniques has fet servir? Amb el Canva?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un dibuix de Paint, de l'antic Paint de tots els ordinadors. No pas el 3D.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars