Figues de moro
Entre el mar i les cases,
entre el batec i el soroll,
entre la sorra i l'asfalt.
Hi ha minúscul oasi
d'un verd que punxa
i també de flors rosades.
Tot, entre roques vermelles,
terra i còdols sorrencs.
Resisteix, l'oasi,
però té els dies comptats.
Fràgil com l'instant,
com nosaltres,
en temps de descompte.
Encara en queda algun d'aquests oasis de natura al mig de la "civilització", però cada cop menys és cert.
ResponEliminaM'agraden les figues de moro, però s'han de collir al seu punt just ni verdes ni massa madures... i no és fàcil encertar-ho.
Abraçades!!
No les he tastat mai. Un dia vaig voler tastar-les, però em vaig encallar ja al moment de collir-les. Punxa massa tot... 😂
EliminaAbraçades, Mc!
He pensat en el "Baixant de la Font del Gat":
ResponElimina"Que portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell."
El teu poema és molt més profund.
Ai! la nostra fragilitat!!
Aquesta cançó forma part de la banda sonora de la meva infantesa...
EliminaEls meus poemes formen part d'una necessària mentalització de tot plegat: la vellesa, les limitacions, la fragilitat, els mals....
Una abraçada, Xavier.
Què bonics aquests oasis enmig de tanta pol·lució!
ResponEliminaM'has fet recordar als meus pares, els encantaven les figues de moro, a mi no tant el gust, però sí les seves formes. El pare les anava a cercar a una cantonada destartalada on hi havia un figuera i recordo veure'l com les pelava amb cura, assegut a una cadira baixa...
La fragilitat... sempre la nostra... per sensibilitat i per edat.
Aferradetes, preciosa.
No sé pas com s'ho fan, i com ho feia el teu pare, per pelar-les... (molta,molta cura) punxen molt!
EliminaDoncs sí, la fragilitat la vaig notant cada dia...
Aferradetes, bonica.
And so we shimmy frail and frail towards death.
ResponEliminaJe ne regrette rien!
Abraçades, Carme.
Cap a la mort, i en temps de descompte. ;-)
EliminaMoi non plus, Sean!
Abraçades!
Jo ja estic en "Els primers freds" del títol de Margarit. Sobretot estic molt malament de l'esquena. Sense maletes de rodetes no podria anar enlloc, sort que s'han inventat.
ResponEliminaMés que temps de descompte, millor prendre-s'ho com una propina, que deia Pla.
És una manera optimista de veure-ho, la del Pla.
EliminaPerò una propina amb mals (d'esquena, de peus o del que sigui) no és gaire bona propina.