Escriure: repte 25 dies d'escriptura. Dia 1

Repte de la Núria.  Dia 1: Per què escric?

A vegades, en els anys més joves, sentia que la meva porta estava tancada i jo a dins.  Confortablement instal·lada dintre meu, amb les meves coses, contenta, feliç amb tantes coses  boniques,  però amb alguna insatisfacció desconeguda i bastant dissimulada.  No ho sabia ningú.

I és que des de petita tenia una sensació, acompanyada d'una mica de desassossec,  una sensació que em deia que hi havia alguna cosa a dintre meu que maldava per sortir.  I jo no sabia pas què era  i provava d'escriure i provava de dibuixar i  aleshores em semblava que potser era això: sobretot escriure.

Aquesta primera necessitat seria la principal raó per la qual escric o intento escriure.  Un impuls interior que no  veu ni vol veure objectius a complir, ni fites, ni reptes,  només això  un impuls, una força que m'hi empeny.

Una mica més tard vaig descobrir que tot escrivint,  sempre versos o proses molt curtes,  podia utilitzar un llenguatge diferent, podia utilitzar paraules trobades a les lectures que m'encisaven, però que no em sortien en el llenguatge parlat.  Quina joia poder eixamplar-me amb tantes paraules noves!

Al llarg dels anys m'he adonat que escriure m'ajuda de moltes maneres,  m'ajuda a reflexionar sobre el que m'ha passat, sobre com ho he viscut,  i m'ajuda sobretot a crear futurs,  a perfilar situacions incertes per a fer-les possibles,  a explicitar desitjos i intencions i en veure'ls més clars, saber trobar millor el camí per arribar-hi.

M'agrada molt que la pregunta sigui per què escrius,  i buscar les raons, que no pas per a què escrius i haver de buscar objectius,  perquè  de raons en tinc moltes, i d'objectius molt poquets.

Escriure és com obrir la porta i sortir a fora.  I quan soc fora,  m'expresso, m'explico,  em comunico,  comparteixo. I somric si algú m'hi acompanya.