Dia 23: El lloc des d'on escric
L'habitació i la taula escriptori que eren de la meva filla, quan encara vivia a casa, ara s'han convertit, en el meu racó. Escric amb el portàtil davant de la finestra. Algunes vegades escric des de la tablet, però com que l'he fet servir per fotografiar, no pot sortir a la foto.
No sempre llegeixo, aquí, al mateix lloc, també puc llegir al sofà de la sala d'estar, sobretot les tardes d'hivern que són assolellades, perquè hi arriba un solet que fa de bon rebre.
Poques vegades escric a mà, tot i que m'agraden molt les llibretes i en tinc unes quantes de boniques. Però m'he acostumat al teclat i ja hi vaig directament.
El quadre que hi ha a la dreta, i que m'acompanya sempre, és un regal dels meus fills pel 50 aniversari de casament, ara ja fa més de 4 anys. Hi sortim tota la família (falta el Manel que encara no hi era) quan érem petits, van agafar l'edat de la Joana que era la més petita i van buscar fotografies de tots quan teníem més o menys la mateixa edat que ella. És divertit veure aquests 9 nens petits, que ara tenen ja tot un ventall d'edats ben diferents i algunes avançades.
M'ha semblat una boníssima pensada aquesta del quadre de fotos familiars amb tots de la mateixa edat i, per tant, fetes en èpoques molt diferents. Ho trobo una idea genial i, com dius, ben divertida. Un aplaudiment per a qui se li va acudir.
ResponEliminaAquest repte de la Núria me n'ha recordat un de similar que fa anys ens va proposar en XEXU en el que ens demanava de mostrar el lloc des d'on fèiem el nostre blog. Ho he buscat i va ser a l'estiu del 2009 (com és que de qualsevol cosa que recordem dels blogs, ja fa sempre molts anys?). Jo hi vaig participar amb aquest POST i he de dir que la foto que hi vaig enviar ja ha quedat totalment obsoleta. Ja no tinc ni el mateix ordinador, ni la mateixa pantalla, ni el mateix teclat, ni la mateixa impressora, ni cap CD ni DVD damunt la taula...
Però la taula i l'espai sí que són els mateixos, i aquest és el lloc on encara escric els meus posts del XAREL-10 i també els meus comentaris als vostres blogs, sempre des de l'ordinador perquè mai m'hi connecto des del mòbil (i tauleta no en tinc). Per cert, els meus relats també els escric aquí evidentment, però els penso sempre a altres llocs. El més habitual és que busqui alguna idea rumiant durant l'estona que camino gairebé cada dia o fins i tot al llit abans d'adormir-me. Quan tinc la idea i un esborrany mental de què vull escriure, és quan m'hi poso.
Abraçades!!
Va ser idea de la meva filla, que és una meravella de filla, de persona i de mare. No sé com s'ho fa per tenir sempre temps per a tot.
EliminaDesprés de venir a veure el teu post del 2009, evidentment, m'has fet buscar la meva participació al joc d'en XeXu. I efectivament surt el mateix lloc, la mateixa finestra, i surt una impressora que ja no existeix. L'ordinador devia ser un altre segur. I fa 16 anys darrere el meu escriptori hi tenia un llitet per quan cuidava el meu primer net en Guillem que ja té 16 anys. Estic a punt de tornar-lo a posar (el llitet) ara pel Manel el meu net més petit.
Els anys passen, però les condicions no canvien tant. he, he, he...
M'agrada això d'escriure mentalment mentre camines o abans d'anar a dormir. Jo, això, abans, ho feia molt. Caminant, anant en cotxe, planxant o abans de d'adormir-me. Ara no sé per què, esric d'una manera molt més immediata.
Abraçades
Vaja! Quin enllaç que he posat més esplèndid! 😂🤣😂🤣
EliminaMolt bonic aquest quadre amb fotografies de tota la famíla.
ResponEliminaQuin escriptori més endreçat! Si veiessis el meu, ara mateix, amb papers de notes, llibres, impresos, guies de muntanya, mapes de l'alpina, el llistat dels diacrítics permesos (no me'ls aprenc mai) i a vegades algun diccionari, llibretes, bolis, la impressora...
Ara haurem d'esperar que en Manel arribi a aquesta edat que més o menys tenim tots a les fotos, que venen a ser uns 2 anys, i afegir-lo. S,í que és bonica la idea. Pensada per la Núria.
EliminaMira, el raconet de l'esquerra que no surt a la foto, amaga un pilonet de llibres, un pot de llapis, bolis i retoladors i uns quants paperots no gaire endreçats, tinc la sort que és prou llarga per encabir-hi l'ordre i un petit desordre. Ah! I el llistat dels diacrítics el tinc en un post-it ficat dins del pot dels llapis. 😂😅 He de dir que fa un temps que ja no me'ls miro gaire, però sempre hi ha un dia que dubto.
Jo ja no tinc impressora... una cosa menys
M'agrada molt el teu racó d'escriptura, Carme. I aquest quadre és molt original i significatiu. M'agrada molt com ho expliques i com ens ho mostres a la fotografia.
ResponEliminaAra ja sabem una mica més del nostre espai on surten les històries que compartim aquí.
Moltes gràcies, Carme i una abraçada!
Moltes gràcies, Núria. La veritat és que tenir un racó per fer les meves coses, dibuixar o escriure o llegir és un luxe, que agraeixo molt i molt de poder tenir.
EliminaAbraçades, bonica!