Dia 22: Roques il·luminades

No veig la claror més neta, aquella que necessitem.

Els colors, arreu,  són cridaners 

i tantes veus esdevenen escandalosament falses.

De groc i de verd pinten la muntanya

i els arbres s'amaguen  perquè no hi ha sol.

Les roques  ben quietes, semblen impassibles.

Però el terra s'esquerda,  i la Terra també.

I ningú no sap...  com posar-hi remei.




Comentaris

  1. És tan complicat tot, que no sabem com fer per arreglar-ho i els que sí podrien, els importa un rave.
    Una foto molt descriptiva.
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades penso, Paula, que aquests a qui tot això importa un rave, tampoc sabrien arreglar-ho encara que volguessin. Estem governats per ximples, la majoria d'ells.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Cada cop veiem més que els que han d'aplicar solucions reals als problemes no saben fer-ho (o no s'hi atreveixen) i es dediquen només a operacions de maquillatge que no serveixen per a res. Tot són colors cridaners i munts de mentides amb els que ens volen convèncer que estan actuant, però que finalment són mostra de la seva inoperància que no només no soluciona els problemes, sinó que ajuda a agreujar-los.

    I així ens va...

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I així ens va...

      Les persones humanes tenim moltes capacitats i en conjunt sabem fer moooooltes coses i moltes d'elles fantàstiques, però totes elles (les fantàstiques) venen d'algú que es concentra en una sola línia i la investiga i la tira endavant.

      De gestionar bé la complexitat del món, amb aquesta espècie humana al damunt tan nombrosa i densa, jo crec que ningú no en sap. I jo, evidentment, menys que ningú. Allò que caldria per un costat, va malament per un altre i a més a més, resulta que (a tot el món, no només nosaltres) votem els més ximples i inútils. Clar que a vegades quan tots ho són... no podem fer-hi res.

      Abraçades, Mc!

      Elimina
  3. Jo tampoc veig claror per enlloc i només se senten veus que criden, que xerren per no dir res al cap i a la fi. I quin remei hi podria haver? Em demano si hi ha algú amb sensatesa i humilitat per saber-ho i aplicar-ho, però no estan per la feina, o no hi volen estar, tant els fa que tot s'esquerdi.

    Un text per reflexionar una bona estona.
    Gràcies, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, sembla que tant els fa que tot s'esquerdi.
      Gràcies, Núria!

      Elimina
  4. Una fotografia ben misteriosa.
    En Pi de la Serra també ho va cantar:
    ..."Dets primats fins avui dia
    Un salt curt però acrobàtic
    Amb un final molt dramàtic
    Que ens petarà als morros
    qualsevol dia.

    D'un planeta que s'esquerda
    Acollonit per la merda.
    N'hi ha que ja fan recapte,
    Davant divendres dissabte..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, potser el que és estrany és que encara no hagi petat del tot.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars