Dia 22: Roques il·luminades

No veig la claror més neta, aquella que necessitem.

Els colors, arreu,  són cridaners 

i tantes veus esdevenen escandalosament falses.

De groc i de verd pinten la muntanya

i els arbres s'amaguen  perquè no hi ha sol.

Les roques  ben quietes, semblen impassibles.

Però el terra s'esquerda,  i la Terra també.

I ningú no sap...  com posar-hi remei.




Comentaris

  1. És tan complicat tot, que no sabem com fer per arreglar-ho i els que sí podrien, els importa un rave.
    Una foto molt descriptiva.
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars