Dia 22: Roques il·luminades
No veig la claror més neta, aquella que necessitem.
Els colors, arreu, són cridaners
i tantes veus esdevenen escandalosament falses.
De groc i de verd pinten la muntanya
i els arbres s'amaguen perquè no hi ha sol.
Les roques ben quietes, semblen impassibles.
Però el terra s'esquerda, i la Terra també.
I ningú no sap... com posar-hi remei.
És tan complicat tot, que no sabem com fer per arreglar-ho i els que sí podrien, els importa un rave.
ResponEliminaUna foto molt descriptiva.
Aferradetes, nina!
A vegades penso, Paula, que aquests a qui tot això importa un rave, tampoc sabrien arreglar-ho encara que volguessin. Estem governats per ximples, la majoria d'ells.
EliminaAferradetes, bonica!
Cada cop veiem més que els que han d'aplicar solucions reals als problemes no saben fer-ho (o no s'hi atreveixen) i es dediquen només a operacions de maquillatge que no serveixen per a res. Tot són colors cridaners i munts de mentides amb els que ens volen convèncer que estan actuant, però que finalment són mostra de la seva inoperància que no només no soluciona els problemes, sinó que ajuda a agreujar-los.
ResponEliminaI així ens va...
Abraçades!!
I així ens va...
EliminaLes persones humanes tenim moltes capacitats i en conjunt sabem fer moooooltes coses i moltes d'elles fantàstiques, però totes elles (les fantàstiques) venen d'algú que es concentra en una sola línia i la investiga i la tira endavant.
De gestionar bé la complexitat del món, amb aquesta espècie humana al damunt tan nombrosa i densa, jo crec que ningú no en sap. I jo, evidentment, menys que ningú. Allò que caldria per un costat, va malament per un altre i a més a més, resulta que (a tot el món, no només nosaltres) votem els més ximples i inútils. Clar que a vegades quan tots ho són... no podem fer-hi res.
Abraçades, Mc!
Jo tampoc veig claror per enlloc i només se senten veus que criden, que xerren per no dir res al cap i a la fi. I quin remei hi podria haver? Em demano si hi ha algú amb sensatesa i humilitat per saber-ho i aplicar-ho, però no estan per la feina, o no hi volen estar, tant els fa que tot s'esquerdi.
ResponEliminaUn text per reflexionar una bona estona.
Gràcies, Carme!
Ja ho pots ben dir, sembla que tant els fa que tot s'esquerdi.
EliminaGràcies, Núria!
Una fotografia ben misteriosa.
ResponEliminaEn Pi de la Serra també ho va cantar:
..."Dets primats fins avui dia
Un salt curt però acrobàtic
Amb un final molt dramàtic
Que ens petarà als morros
qualsevol dia.
D'un planeta que s'esquerda
Acollonit per la merda.
N'hi ha que ja fan recapte,
Davant divendres dissabte..."
Doncs sí, potser el que és estrany és que encara no hagi petat del tot.
Elimina