Dia 22: Roques il·luminades
No veig la claror més neta, aquella que necessitem.
Els colors, arreu, són cridaners
i tantes veus esdevenen escandalosament falses.
De groc i de verd pinten la muntanya
i els arbres s'amaguen perquè no hi ha sol.
Les roques ben quietes, semblen impassibles.
Però el terra s'esquerda, i la Terra també.
I ningú no sap... com posar-hi remei.
És tan complicat tot, que no sabem com fer per arreglar-ho i els que sí podrien, els importa un rave.
ResponEliminaUna foto molt descriptiva.
Aferradetes, nina!