Dia 12: Agraïments
Sentir agraïment és una de les millors sensacions o emocions de la vida. Des que tenia 13 anys, i recordo el dia exactament, que vaig prendre consciència que era una persona afortunada.
No he deixat de pensar-ho mai, ni un sol dia de la meva vida. He tingut la sort de néixer en un lloc del món on podem viure amb moltes facilitats i comoditats, he tingut la sort de tenir una família que em va cuidar bé i la sort de poder formar una altra família que m'acompanya cada dia i que tinc molt a prop.
Avui agraeixo molt unes quantes coses:
La meva casa i el lloc on visc, a prop del bosc, un lloc on les cases han anat robant desordenadament (llàstima) el lloc al bosc.
Com que és l'aniversari de la meva germana agraeixo, encara més que els altres dies, tenir les meves germanes tan a prop, a la meva vida.
L'estoneta d'avui de conversa amb el Manel.
Poder llegir una bona estona, com cada dia.
El bocinet de xocolata de després de dinar.
Estem d'acord en això del agraïments.
ResponEliminaÉs allò de "qui no és agraït, és malparit".
En Víctor Pàmies va fer un recull d'expressions al respecte AQUÍ
Però també conec gent que no ho entén això de ser agraït, de donar les gràcies. De fet son les mateixes persones que no entenen que és demani perdó.
I, generalment, coincideix que no fan cap de les dues coses habitualment. O els costa molt.
Aquesta teva entrada està amarada d'una dolcesa suau. Com una caricieta als dins.
Una abraçada, Carme
Sí, Miquel Àngel, tenim, tots, moltes coses per agrair.
EliminaI m'he mirat el recull d'expressions que enllaces i la meva preferida és: El malagraït no té l'enteniment complit.
Perquè penso que més que malparit en un sentit de dolent, als que no són agraïts els falta alguna cosa que no tenen o que no saben trobar dins seu.
És cert, jo també conec gent que no saben ser agraïts, i fins i tot quan ho intenten, no en saben. Com tu dius els costa molt.
Moltes gràcies, Miquel Àngel, una abraçada per a tu també.
Un post encertadíssim, Carme! M'agraden molt els teus agraïments, i la manera com valores tot el que tens des de fa temps.
ResponEliminaM'apunto al bocinet de xocolata de després de dinar.
I per molts anys a la teva germana!
Una abraçada, i com cada dia, gràcies per ser-hi!
EliminaSí, la veritat és que no es pot demanar més.
Et convido a trosset de xocolata, que té un sentit literal, m'agrada molt la xocolata i un sentit metafòric com la sort de poder tenir fins i tot allò que no és necessari i imprescindible, el capritxet.
Una abraçada i com cada dia gràcies per la proposta. M'encanta ser-hi.
Existeixen una mena de diaris per omplir amb agraïments. "Gratitude journal", es diu un que en vaig veure. Com la bona obra del dia, que ens deien de petits.
ResponEliminaJo també he tingut molta sort a la vida, malgrat tot.
Suposo que un diari d'aquests ha d'anar bé, per a prendre consciència de tot el que tenim per agrair, però quan ho tens tan clar, ja quasi que no fa falta cap diari.
EliminaM'alegro que tu també pensis que has tingut sort... és un bon lloc on estar i un bon punt de partida per les coses que volem fer.
Com bé dius, ser agraït és ser conscient d'allò que tenim per agrair.
ResponEliminaEl meu "capritxet" és un bombó de xocolata i, si no hi ha bombó, un trosset de xocolata després de dinar. ;-)
I tenim tantes coses per agrair, que n'estaríem xerrant més d'un mes de tira.
Aferradetes agraïdes, preciosa.
La veritat és que aquest tema, dona per molt i podríem haver fet un llibre en comptes d'un post.
EliminaCompartim doncs el capritxet de després de dinar.
Aferradetes agraïdes, bonica!