Carrer estret

 


Tantes coses em semblen tan estretes com aquest carrer:

El temps, on és massa difícil creuar-se.
El pensament de moltes persones, en una sola direcció. 
El país, convertit en un tub per on s'ha de passar.
Els governants que miren només cap a les eleccions més properes.
Els votants cada cop més desorientats.
El món que és rodó i estret a la  vegada.
La vida, que s'allarga, però no s'eixampla.


Comentaris

  1. Tantes coses estretes de per si o que s'estrenyen i cada cop menys aire per viure-ho... com una gran dispnea que no fuig mai...

    Tot i així, m'agraden aquests carrerons estrets, només com els de la foto.

    Aferradetes, nina.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Els carrerons estrets també m'aradena mi, les altres coses estretes ja no tant.

      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  2. La llista de coses estretes seria inacabable. De barruts que ara es fan l'estret...

    ResponElimina
  3. Ben certes totes elles....potser el món és rodó , precisament per poder passar bé pel "tub" !
    Bona nit ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa bé posar-hi una mica d'humor, Artur!
      Moltes gràcies i molt bona nit!

      Elimina
  4. You're right, Carme, but people can also widen their horizon in narrow alleys.
    I like the photo very much. Where did you take it?
    La pau de la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Sean, tens raó, jo mateixa he eixamplat horitzons passejant per aquesta mena de carrers estrets. És una fotografia de Bagà, un poblet petit de muntanya.
      La pau de la nit, per a tu també.

      Elimina
    2. Gràcies, Carme! An interesting little place.

      Elimina
  5. Cada vegada es fa més palesa aquesta estretor general que ens envolta. Afegeixo un altre exemple a la teva llista: Sembla que ja no es pugui debatre qualsevol tema aportant matisos, ara tot és "o estàs amb mi, o estàs contra mi" i aquesta polarització, que tant convé a alguns, ens impedeix trobar cap solució perquè ens encotilla encara més que aquestes parets del carrer de la foto.

    Costa, cada cop més, mantenir un cert optimisme pel futur que ens espera. Em sembla que el tenim ben negre...

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, tot és molt estret... estic totalment d'acord amb el teu exemple afegit.

      A mi em costa bastant ser optimista de cara al futur, la veritat, però també penso que després d'una pujada ve una baixada i que algun dia les coses tornaran a fer un tomb, no sé pas si seré a temps de veure-ho, però...

      Abraçades, Mc!

      Elimina
  6. Aquest i altres carrerons estrets sí que m'agraden, m'agrada retratar-los i passar-hi.
    De tot el que anomenes no sé si es pot arribar a canviar alguna cosa, eixamplar-la... hi ha tanta estretor en tot això i tantes altres coses, el panorama és més aviat pessimista.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Núria, bastant pessimista… tot en general.

      Però aprofitem les coses bones: els pobles i els carrerons bonics i els ànecs canyella ….

      Abraçades, bonica!

      Elimina
  7. Com el carrer estret de Pla, que es volia referir a l'estretor de mires, crec recordar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs segurament que sí El carrer estret i El quadern gris és tot el que he llegit de Pla.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars