Publicat per Carme Rosanas de juliol 15, 2024 Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
Moltes gràcies per aquests dos haikus, Carme. És un honor que te l'hagi inspirat aquesta fotografia.
ResponEliminaTambé l'imprimiré i el posaré com (un altre) punt de llibre a la pàgina corresponent del llibre "Rius d'aquarel·la".
Moltes gràcies a tu, per les teves fotografies, els teus libres i el teu bloc, sempre inspirador.
EliminaUna abraçada.
Una fotografia molt inspiradora i uns haikus que li fan justícia.
ResponEliminaM'agrada molt el conjunt.👌
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
Y así es. al menos para los que solemos emborronar papel de acuarela, que miramos al cielo y pensamos cómo resolverlo luego ahí.
ResponEliminaBesos
Com fer-ho, per pintar aquest cel? 🤔
EliminaUna abraçada.
El cel , sempre ens pot il·luminar i fer-nos trobar la inspiració, coma a tu i al Xavier !!.
ResponEliminaFelicitats i bona setmana !!.
El cel, sempre canviant, sempre amb noves sorpreses...
EliminaMoltes gràcies i una abraçada, Artur!
Deix el cel color.
ResponEliminaDeix el cor la sang roja.
Tots dos bandera.
Conta el núvol
versos perduts per l’aire,
els versos callats.
Versos de vent
Eliminaque el núvol ens explica.
Sempre inèdits.
Si el vent parla
Eliminaem recita els versos
que li deixes tu.
qui sap si...
Dos haikus, un per al cel, l'altre per la muntanya, que són el mateix. Ja et vaig dir respecte el segon que m'agrada molt.
ResponEliminaSóc l'Helena
Moltes gràcies, Helena.
Elimina