Monestir de Sant Pere de Camprodon
Entrada del monestir de Sant Pere de Camprodon
Recorda't d'aturar-t'hi,
No t'oblidis d'anar més enllà.
Recorda't de reposar a l'esplanada de davant.
No t'oblidis de buscar els diferents punts de vista.
Recorda't de l'ombra dels arbres, quan la necessitis.
No t'oblidis del sol, si fa fred.
Recorda que, també, hi ha la font.
Si tot sembla acollir-nos...
No, no pots anar-hi amb presses,
pren-te tot el temps que necessitis.
Els dos primers versos són un gran consell per a la vida en general. És important saber aturar-nos quan convé, però alhora sense oblidar que sempre hem de procurar seguir avançant.
ResponEliminaM'agrada aquest poema, el trobo molt encertat i força inspirador.
Abraçades i molt bona setmana!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaM'alegro molt que t'agradi, el poema no només per aquest lloc, sinó per la vida en general...
Abraçades i bona setmana també per a tu.
Recordo haver-ho vist, una esplanada enorme, el pont i una font; tot i que només hi vaig estar des del matí fins després de dinar. És molt bonic Camprodon, sobretot la llum que hi ha sota els arbres.
ResponEliminaLes presses mai són bones.
Aferradetes, preciosa.
Estic d'acord amb la llum que hi ha sota els arbres... deu ser pel tipus d'arbres que hi ha: faigs, verns, freixes... etc...
EliminaAferradetes bonica!
Del seu silenci en mig
ResponEliminad’un bosc
on mai et perdràs.
De la porta oberta
que sempre t’acollirà.
No te’n oblidis.
De la font
que et descansarà el cos.
Del sol
que t’acollirà
entre els seus rajos
quan vingui la fresca.
Recorda-te’n.
Perquè la vida camina
entre oblits i records.
I que no pari de caminar entre oblits i records, les dues coses són importants.
EliminaRecorda i no oblidar. És gairebé el mateix.
ResponEliminaGairebé, Xavier! És ben cert.
EliminaAbraçades.
Jo generalment quan m'aturo és quan més creativa soc. I recordar que hem estat feliços ajuda molt a la vida.
ResponEliminaSoc l'Helena.
I tant que sí, si correm atabalats, no podem ser gaire creatius.
EliminaI recordar els bons moments i que hem estat feliços, és molt i molt important.
Gràcies, Helena!