Xemeneia
Infinitament lluny,
per sobre les teulades
hi ha el cel i l'espai dels éssers voladors.
Serem enfiladissos
per aconseguir l’indret que busquem.
Per retrobar-nos.
Per escriure’ns núvols blancs dins del blau lluminós.
Per vigilar aixoplucs.
Per saber que som molt més que memòria.
Si et miro sempre
ben endins dels teus ulls
ets univers.
Com un triangle diví,
ResponEliminapou de la vista al cel,
assenyalant l’infinit
sobre un mar de teules
que onegen als teus peus,
lluites contra la marea verda
que com ona gegant
amenaça el teu territori.
Segueixes ferma en el teu lloc
com el far que ets,
enviant la blava llum
per guiar els nostres camins.
Lluita,
aguanta,
les nostres falçs segaran
l’invasor que t’aterreix.
Esmolem ben bé les eines, doncs...
EliminaL'has dut molt bé al final del teus versos, aquest...
ResponEliminaSi et miro sempre
ben endins dels teus ulls
ets univers.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, vaig començar un alte poema, i tot de cop em van venir al cap aquest versos inspirats en el teu raconet i em va semblar un bon final.
EliminaAferradetes, bonica!
"𝘮’𝘦𝘯𝘧𝘪𝘭𝘰 𝘱𝘦𝘳 𝘭’𝘶𝘯𝘪𝘷𝘦𝘳𝘴
ResponElimina𝘥𝘦𝘭𝘴 𝘵𝘦𝘶𝘴 𝘶𝘭𝘭𝘴
𝘱𝘦𝘳 𝘳𝘦𝘵𝘳𝘰𝘣𝘢𝘳-𝘯𝘰𝘴,
𝘣𝘦𝘯 𝘦𝘯𝘥𝘪𝘯𝘴,
𝘢 𝘭’𝘢𝘪𝘹𝘰𝘱𝘭𝘶𝘤 𝘭𝘭𝘶𝘮𝘪𝘯ó𝘴
𝘮é𝘴 𝘦𝘯𝘭𝘭à 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘮𝘦𝘮ò𝘳𝘪𝘢"
una abraçada dolça, Carme
Moltes gràcies, Miquel Àngel.
EliminaUna abraçada.
També som molt més que futur. Sense memòria no es pot anar endavant, crec.
ResponEliminaSense memòria no es pot anar endavant, però només amb memòria tampoc. Cal mirar endavant també.
EliminaMiro la xemeneia.
ResponEliminaEl cel és blau, avui hem tingut fumata blanca. La unitat té premi.
Una associació d'idees ben original.
EliminaM'ha agradat molt. La fumata blanca i que la unitat té premi