Tàpia
Hi ple de murs invisibes
que, com les tàpies en els camins dels camps,
ens amaguen els uns des altres.
Potser amaguem
les delicies d'un hort interior,
per por que no ens les prenguin.
O potser amaguem
barraques destartalades
que ens faria vergonya d'ensenyar.
Els murs,
simplement,
hi són
i perduren.
Malauradament sempre n'hi ha... i no són marges de pedra...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Massa n'hi ha!
EliminaAferradetes, bonica!
¡Demasiados...!
ResponEliminaBesos
Sí, massa!
EliminaPetons.
Fins i tot hi ha murs ( i no sé ben bé què són) a la xarxa.
ResponEliminaJo tampoc ho sé gaire, Xavier!
EliminaHi ha murs de silencis
ResponEliminai d’espatlles
que s’ensenyen
i s’amaguen.
Murs de coses
i murs de fets.
Murs
que no ens deixen passar
a l’altra banda
i murs
que t’inciten a saltar
per sobre,
Quin tipus
de mur tenim
entre nosaltres?
qui sap si...
Hi rumiarem... bastants en tenim...
EliminaLes tanques almenys que no tinguin punxes per fer mal a qui provi de saltar-les.
ResponEliminaEn aquest cas, no en tenien, molt millor així.
Elimina