Aquesta nit, abans de tancar el porticó del balcó, estirat al llit he vist com el pi des de terra aguanta la lluna que no caigui. Això m’ha recordat que també a l’estiu escoltant un concert a la vora del vell castell on queda només la torre mil•lenària, aquesta era un altre suport d’aquella lluna plena que ens il•luminava la nit i els somnis, si jo hagués pogut pujar a dalt d tit del pi i de la torre no hagués anat més enllà i tocar la lluna, m’agrada tocar-la amb el meus somnis, arribar-hi amb els petons i notar la seva escalfor amb el teu cos mentre ens estimem.
Així és!... les coses materials no li agraden gens.😉
ResponEliminaM'agrada veure la lluna (també) quan no és de nit, diuen que surt per tenir al seu amor, el sol, més a prop.
Aferradetes, preciosa.
Ja em semblava a mi que noe stava entusiasmada amb les coses materials.
EliminaLa lluna, de dia, té un color tnat o més bponic que el de nit. A mi també m'agrada molt veure-la de dia, també.
Aferradetes, bonica!
Els vilanovins l'anem a buscar a la mar amb un cove !..... i ni així ! :D
ResponEliminaBon viatge pel Baix Penedès !.
No es deixa caçar fàcilment, oi?
EliminaGràcies i salut, Artur!
Em recorda aquella cançó:
ResponElimina"Dins la fosca, tot d'una
sobre el tronc d'un vell pi
s'hi enfilava la lluna
com el punt d'una «i»"
Jo també me la sé... olaràliria olaraalió 😂
EliminaConmigo va siempre.
ResponEliminaSalud
Bona companyia!
EliminaSalut!
Paisatge de rotunditats, on el pensament esmola els seus recursos perquè tu el trobis bellíssim. Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Olga. Una abraçada.
EliminaM’alegro molt de veure't voltant i comentant pels blogs.
Els somniallunes són tan entranyables com els somiatruites. Potseralgun dia se'ls fa realitat.
ResponEliminaNo defalleixen, ni els uns ni els altres…
EliminaEm fas pensar en els versos de Carner que tinc gravats a la memòria:
ResponElimina''Jo pujaré, sense replans d'espera
cap al camí de l'alba fugissera
pel tros d'escala que no mena enlloc.''
Preciosos versos!
EliminaAquesta nit,
ResponEliminaabans de tancar
el porticó del balcó,
estirat al llit
he vist com el pi
des de terra aguanta la lluna
que no caigui.
Això m’ha recordat
que també a l’estiu
escoltant un concert a la vora
del vell castell
on queda
només la torre mil•lenària,
aquesta era un altre suport
d’aquella lluna plena
que ens il•luminava
la nit i els somnis,
si jo hagués pogut pujar
a dalt d tit del pi i de la torre
no hagués anat més enllà
i tocar la lluna,
m’agrada tocar-la
amb el meus somnis,
arribar-hi amb els petons
i notar la seva escalfor
amb el teu cos
mentre ens estimem.
qui sap si...