Retalls
Amb retalls de fustes han fet una porta.
I els trossos componen un tot en harmonia.
Jo tinc retalls de temps ben diferents.
No són records mig oblidats,
ni barreges incoherents
ni sopes de lletres que no s'entenen…
Amb els retalls de temps hem fet
descobriments i troballes,
hem endreçat somriures i emocions de tota mena
hem construït il·lusions asserenades,
i els records són nets i em connecten a la vida.
Alguns els haurien llençat com inservibles perquè agafats un per un potser costa trobar-los utilitat, és quan s'ajunten que demostren com arriben a ser d'útils.
ResponEliminaI no parlo (només) d'aquests trossos de fusta, la teva Col·lecció de Moments també ho demostra cada dia. Fa molts anys que comparteixes amb nosaltres els teus 'retalls de vida' i tots junts hem aplegat, com dius, un bon conjunt de descobriments, emocions i records. I que duri!!
Bon cap de setmana!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaAquesta porta la vig trobar tant bonica i tan suggeridora d'aquesta mena de coses, quemela vaig haver d'endur, per força.
Bon cap de setmana!
Pues mejor nos iría si recicláramos mas en vez de consumir desaforadamente.
ResponEliminaBesos
Doncs sí, a vegades les coses aprofitades poder tenir molts avantatges.
EliminaUna abraçada.
Una porta a la felicitat en gran feta de felicitats petites.
ResponEliminaQue bonic això que dius, Helena!
EliminaPenso com l'Erik, ja podríem consumir menys i aprofitar les coses per fer-ne d'altres.
ResponEliminaÉs molt maca aquesta porta, com tots els teus retalls.
Aferradetes, preciosa.
No et pots ni imaginar, quantes vegades penso alguna cosa semblant al llarg de les setmanes i els mesos. Quan una cosa ja no ens serveix sempre penso, per a què més podria servir. No sempre li sé trobar altres utilitats, però sí que sempre hi penso.
EliminaÉs una porta magnífica, em va encantar.
Aferradetes, bonica!
Com un edredó fet amb retalls de teles viscudes.
ResponEliminaQue bonic i que poètic, Xavier!
EliminaHola, Carme! La porta és magnífica, i més si està feta amb retalls, però no tothom la sabria fer. El que sí que és a l'abast de tothom és fer dels retalls de temps una part de la nostra vida actual que ens ajudi a acceptar el passat i a viure en pau amb nosaltres mateixos.
ResponEliminaAbraçada!
Hola anònim (que em penso que ets la Teresa i perdona si m'equivoco). Tens raó, sembla molt difícil fer aquesta porta. S'ha de ser molt bon fuster, però combinar bé els nostres retlas de temps, està a l'abast de tots i és gairebé una obligació.
EliminaUna abraçada.
El temps ens omple de retalls
ResponEliminaque de vegades cauen
pel forat de la memòria
i de vegades en racons
on tardem en tornar-hi a regirar-los.
Amb el temps passat,
pot haver-hi estones
per jugar a fer puzles
amb aquells records,
de vegades més dolços,
de vegades amargants.
M’agradaria tenir sempre a l’abast
aquells que m’enjoien,
però no sempre la vida
respon als nostres desitjos.
qui sap si...
M'agradaria tenir sempre a l'abast
Eliminaaquell temps només meu, només nostre
on hi capigués tot l'amor que porto a dins.