Els forats de les armes (castell de Calafell)
El so dels trets ja no se sent.
Però encara hi ha qui apunta lluny.
Millor uns quants clics, sense mesura
que un sol tret que faci mal.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Molt millor, efectivament. Tot i que virtualment també es pot fer mal no té punt de comparació i, a més, és molt més fàcil posar-nos a cobert d'aquests 'clics desmesurats' que d'un tret d'arma de foc. Un "guerrer de les xarxes" queda desactivat en el moment que no li fas cas, tant de bo les bales de canó les poguéssim aturar igual.
ResponEliminaBona setmana!!
Tant de bo, que fos així i que posar-se fora del punt de mira de els armes fos possible...
EliminaBona setmana, Mc!
Canvio tots els meus "clics" per tots els trets (que fan mal i que no).
ResponEliminaMolt bona la imatge.
Aferradetes, preciosa.
Evidentment que sí, els teus clics donen vida i alegria.
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes, preciosa.
Al pronto pensé que era el castillo de Granadilla.
ResponEliminaBesos
Serà que tots els castells tenen forats per els armes...
EliminaPetons.
Si canviessin les armes per càmeres de fotografiar, hi guanyaríem tots.
ResponEliminaI tant! Tot el món sense distinció de cultures ni colors...
EliminaMillor que et matin a pessics que no de cop?
ResponEliminaMillor que no et matin, que els clics de les fotografies no fan mal (que jo sàpiga)
EliminaHan foradat la pedra
ResponEliminaper poder-hi mirar més enllà
d’ella mateixa
i el que primer era
per defensar-se
i provar de matar,
és ara un forat
per mirar el present
i de vegades imaginar el futur,
tot recordant el passat.
Un forat amb un ventall de temps.
qui sap si...
Cap al present, nosaltres sempre hi arrosseguem trossets de passat i bocins de futur.
Elimina