Blancs i verds d'hivern
L'hivern, de vegades, és blanc i silenciós,
els àlbers, els pollancres
llueixen tronc i branques com de neu,
mentre esperen, pacientment,
el seu vestit de primavera.
La claror, la buidor de les branques i el seu color
escampen una pau freda i duradora.
A passes lentes caminem cap al riu,
allà, viu la intensitat, el moviment,
el mirall, les emocions endins.
El riu i tu connectant la vida.
L'hivern dóna pas al silenci , certament !. Un bon contrast pel dia d'avui amb el meu poble, a on celebrem St. Antoni , patró d' hivern , fent els Tres Tombs i menjant tortells !!. Esteu convidats ;)
ResponEliminaSalut !.
Que bé, que tingueu patró d'hivern i que estigueu de festa. Bona festa, Artur i que ho passeu molt bé.
EliminaSalut!
S’han mudat d’hivern
ResponEliminaa la vora del riu mentre juguen
a fer pessigolles
als primers núvols despistats.
Sembla que no es diu res
però al seu voltant
ressonen les mil històries
que han vist en els darrers mesos
i si, un ocell perdut
entre les branques escolta i piula
respostes a lo que sent.
El riu mentre espera tranquil ben a prop
que torni aquell temps
que els seus veïns li donen ombra
i la vida escridassant torni a esclatar.
Mentrestant els arbres
deixen passar el riu lentament
i ell mateix espera tornar a trobar
més endavant
altres arbres blancs vestits de festa.
qui sap si...
La quietud i el moviment, el silenci i la remor del riu, sempre complementaris: arbres i riu, sempre en companyia.
EliminaPero no hay prisas, yo prefiero dejar correr un poco mas el invierno.
ResponEliminaUn abrazo
I tant! Cada cosa al seu temps... no hi ha ni mica de pressa.
EliminaUna abraçada
És un altre paisatge, possiblement més apropiat pel recolliment. pel silenci, per la pau...
ResponEliminaNatura a la fi, és com anar als orígens.
Aferradetes, preciosa.
Suposo que l'efecte que fa a cadascú, l'hivern i el paisatge d'hivern pot ser diferent. Jo l'he llegit així.
EliminaAferradetes, bonica!
La natura ens parla. I tu l'escoltes i l'interpretes molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaEls arbres i el riu serien com nosaltres i la nostra obra. Tant la que passa com la que queda.
ResponEliminaEm fas rumiar, Helena... deu ser que jo no penso gens en la meva obra...
EliminaEn això ets molt poc convencional, Carme. "Cadascú és sempre cadascú", canta Serrat.
EliminaSuposo que sí, en això i en molets altres coses. En alguna cosa, com en aquesta precisament, en Serrat té raó.
Elimina