Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Arquitectura, natura i poesia. Tot condensat.
ResponEliminaGràcies, Xavier! Una abraçada.
EliminaEl cel taca el terra amb ombres,
ResponEliminai l’esquena la protegeixen
dos gegants vius
que cada any canvien els milers
de dits que juguen amb el vent.
Reposa sota aquells cossos enormes,
i rebo en la tardor una pluja de petites fulles
que m’acaronen i m’estalvien
la solitud dels moments dolents.
Ara espero la nit
per sentir la companyia dels estels
brillant unes hores silents.
qui sap si,,,
La pluja de els fulles sempre és un espectacle, a vegades massa lent per apreciar-lo, altres vegades admirable.
EliminaM'agrada escodrinyar les fotos i en aquesta, a més de veure tot el que dius, també hi veig uns reflexes molt bonics als vidres.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Els reflexos sempre fan bonic, donen molta vida a la fotografia.
EliminaAferradetes, bonica.
Cadascú té un paper assignat a la seva "auca" particular i és difícil de canviar .... potser per Carnaval, li deixaran fer de saló de ball !!.
ResponEliminaSalut !!.
I tant que sí! Tens tota la raó!
EliminaSalit, Artur!
Els baladres de l'altre dia aixoplugaven la seva porta com amagant-la, avui aquests plàtans fan com de sentinelles de la seva. En tots dos casos, però, són acollidors i ens conviden a entrar-hi.
ResponEliminaAbraçades!
Sí, aquests vigilants protectors vegetals, ens donen molta sensació de benestar i d'acollida. Al menys a mi...
EliminaAbraçades, Mc!
hoy me qui el sombrero, perdón, "la Gorra"
ResponEliminaBesos
Moltes gràcies, Erik.
EliminaUna abraçada.
Quan es viatja es viu d'una manera una mica irreal, sempre s'és foraster d'allà on et trobes. A mi no m'agrada gaire, diuen que només gaudim dels viatges quan els planegem i quan els recordem, però igualment t'envejo.
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada gaire viatjar... només faig viatges d'estar per casa... he, he, he... i encara, a vegades, em sento forastera.
Elimina