Lloc inventat
Si fos tan fàcil com dibuixar-lo,
inventaria un lloc de pau.
On hi hagués muntanyes i arbres
i també gorgs i rierols.
I veïns i amics amb qui poder parlar.
Que la llibertat de viure en pau no fos amenaçada
i on els infants se sentissis protegits i estimats per tothom.
Si fos tan fàcil com dibuixar-lo:
Inventaria un lloc de pau.
Per què un lloc així és tan fàcil d'imaginar i tan difícil de fer realitat? Jo mateix em contesto: Perquè els qui ho podrien fer, prefereixen seguir enriquint-se a costa de les desgràcies dels altres i, per tant, no els dona la gana ni intentar-ho.
ResponEliminaÉs veritat, no és que no es pugui és que no volen. Els diners i el poder s'ho mengen tot. Només volen posar tot el món al seu servei.
EliminaEn Mac té tota la raó!. No és que no es pugui fer, és que no ho volen.
ResponEliminaTenim de tot, muntanyes, arbres, gorgs, rierols, bona gent i ens manca la pau.
Si tu l'has imaginat i l'has dibuixat, també hauria de ser fàcil fer-ho.
Aferradetes, preciosa.
La humanitat fa pena, no aprèn res de res.
EliminaSempre hi ha algú, o més aviat, molts, molts, molts, "algú" que ho espatlla tot i trenca la pau i la llibertat de les persones.
Aferradetes, bonica!
Hi ha coses de la humanitat que no s'entenen per més que vulguis.
ResponEliminaNo les entendrem mai i no porten camí de millorar.
EliminaMentre hi hagi qui es fa milionari amb les guerres i els estats ho permetin, malauradament no hi haurà pau. I l'haurem de seguir dibuixant.
ResponEliminaExactament així! Dibuixarem i la imaginarem... a veure si un dia o altre l'aconseguim.
EliminaMe encantan tus lugares inventados. Yo antes andaba todo el día emborronando papales en blanco pero perdí la gracia .
ResponEliminaBesos
Inventar un lloc que t'agradi és com escapar-se una estona... quedi com quedi...
EliminaDeixa dansar els colors
ResponEliminaen un mon en blanc.
Que el vent els voli
allí on han d’anar.
Pensa i somriu el lloc que vols,
pensa i descriu cada somni
que vols fer volar.
Si fos tan fàcil
ja hi hauria molts mons
on viure en pau,
però cap seria com el teu,
en cap volarien els colors
ni els somriures,
en cap serien els cors valedors
d’aquells llocs.
Pinta tu el mon que vols
i viu el somni de tenir-lo a l’abast.
Gaudeix del silenci i dels colors,
dels amics que allí estan
i escriu versos pels racons
que pugui gaudir tothom.
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap qui
EliminaSota els peus catifes de colors
ResponEliminaque la tardor em deixa,
i l’aigua en farà bressol
de les que amb ella ballin
al recer de la vora
on el corrent es tou.
Em deixaràs paraules i sons,
sons de paraules i silenci.
Silenci de bosc amb cants d’ocells
i trencadissa de fulles
sota peus i peülles,
que n’és de ric qui ho pot compartir,
i si a la vora hi ha l’ombra
de la teva figura amiga
amagant-te entre branques i arbres nus,
que queda per gaudir?
qui sap si...
En resposta a...
Pintaré les fulles dels colors de la tardor.
Seran l'estora del bosc
i suraran damunt de l'aigua
arrecerant-se, tot fugint del corrent.
Amb paraules senzilles pintaré aigua i reflex.
No tinc res més i ja tinc molt:
fulles, aigua, silenci i so del rierol.
I les mans i els ulls, per mirar i construir.