La casa transparent
La casa transparent de Relats en català.
Vine a casa
Hi ha un endins infinit.
I un cel i núvols.
............................................................carme
Marxa la casa
deixant el cel tot ell ple
dels nostres núvols.
................................................................qui sap si...
deixant el cel tot ell ple
dels nostres núvols.
................................................................qui sap si...
La porta oberta
jardí de nuvolades
de dins enfora.
jardí de nuvolades
de dins enfora.
................................................................Xavier
Una interpretació molt bonica. Ho recordo bé.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaAferradetes de núvol.
Marxa la casa
ResponEliminadeixant el cel tot ell ple
dels nostres núvols.
qui sap si...
Molt bo, això que marxi la casa...
EliminaEl pujo al post. Moltes gràcies!
L'he trobat genial la il·lusió òptica d'aquesta imatge, està molt ben feta.
ResponEliminaI també m'ha agradat aquest "endins infinit" que dius, molt ben trobat.
Molt ben feta, el degradat del blau que pasa de ser paret a ser cel és molt encertat i bonic.
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Així és la Terra, el nostre mon ;)
ResponEliminaSalut !
Exactament així!
EliminaSalut, Artur!
Que paz desprende...
ResponEliminaSí i és molt suggeridor aquest muntatge.
EliminaHas aconseguit un gran efecte, Carme, amb la imatge. Ja no et dic amb les paraules! Que et convidin a una casa així deu ser ben bé com entrar al cel.
ResponEliminaAbraçada, Carme!
La imatge no és meva, eh? L'hem treta de Relats en català.
EliminaL'haiku sí, m'hi vaig trobar com a casa en aquesta foto i va sortir això.
Abraçada, Teresa!
La porta oberta
ResponEliminajardí de nuvolades
de dins enfora.
Que bé que ens obris la porta cap aquest jardí de núvols!
EliminaJa ets al post, Xavier!
S’enlaira volant
Eliminala porta és en l’aire
cofoi estel nou.
qui sap si...
A la fi he pogut trobar la llista de seguidors, tot i que m'ha costat una mica. Veig que hi sóc, cosa que no passa a tots els blogs. Em quedo més tranquil·la.
ResponEliminaMés aferradetes, nina.
No vaig pensar a avisar-te que aquesta meva barra lateral (la d'aquest disseny de blog) s'amaga vada vegada. Em sap greu que et costés trobar-la.
EliminaSí que hi ets, però tenint en compte que els teus comentaris tot sovint ens van a parar a la brossa, potser podries fer el truc que tu ens vas explicar.
Més aferradetes, preciosa!
Preciós aquest post jo vull una casa com aquesta potser en somnis la podré aconseguir...
ResponEliminaPetonets, Carme.