Relats Conjunts d'octubre: sirenes
Klimt Sirenes 1904
- M'encanta aquesta pintura de Klimt.
- És ben bonica sí!
- No trobes que fa somiar? A mi aquestes sirenes em tenen el cor robat.
- Ho entenc, però et podria demanar un favor?
- Sí, i tant! Demana'm el que vulguis, sireneta meva!
- Doncs precisament volia demanar-te que no em diguis mai més sirena, ni sireneta...
- Oh! No t'agrada? Quina llàstima!
- Des que tenim aquest quadre penjat, que cada cop que m'ho dius em sento atrapada i anxovada com elles... massa sirenes per tant poc espai.
El meu relat ha anat per tota una altra banda, ja ho saps, però t'asseguro que una de les primeres coses que vaig pensar en veure aquest quadre va ser que en comptes de sirenes semblaven sardines... en llauna. ;-)
ResponEliminaPer tant, trobo ben normal que la teva protagonista no s'hi vulgui sentir identificada. Espero que el seu company li respecti aquesta decisió (per molta llàstima que li faci) perquè no sempre passa això, però aquest ja seria un altre tema.
Abraçades!
He, he, he, Mc! Coincidim en la primera impressió, només que jo ja no me la vaig poder treure del cap. I com que molt inspirada no estic, darrerament, doncs em vaig queda aquí mateix.
EliminaDoncs mira, no sé pas si li respectarà. perquè aquestes coses surten com surten...
Abraçades, Mc!
Bueno al fin y al cabo la primera impresión es lo que vale. Ja,jajaja.
EliminaSalud
Doncs sí, aquesta va ser la primera impressió i ja es va quedar definitiva. 😂😂😂
EliminaSalut!
He, he, he!, més li val fer-li cas.
ResponEliminaAra que ho dius, sí que sembla que estiguin dins una llauna.
Bon diàleg!.
Aferradetes, preciosa.
He, he he... una cosa lleugereta i sense gaire contingut... a vegades no surt res més.
EliminaAferradetes, bonica!
Un "sortida" divertida, la de la protagonista del relat.... potser en Klimt, no tenia mà, una tela més gran ! :)
ResponEliminaSalut !!.
He, he, he... pot ser que no tingués una tela més gran o potser es va passar de sirenes...
EliminaSalut, Artur!
Doncs té sentit, aquest enllaunament, encara que no ho sembli. És el que és més tendre, com el petó de Klimt, dins el que és més fred, abstracte. Bellíssim en tot cas.
ResponEliminaTot té sentit, si li sabem trobar. No dubto gens del que tu li dones, però a mi d'entrada em fa una mica d'angúnia, malgrat la bellesa.
Elimina