Sant Martí
Potser ja no és temps de jugar sobre l'herba
ni de viure un present que no necessiti somnis ni records.
Però tenim l'instat i tenim el batec i també la memòria.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Això que dius és difícil de viure, per això hi ha l'instant que encara ho desmenteix.
ResponEliminaSempre ens quedarà l'instant, al menys mentre el puguem reconèixer…
EliminaY que no nos falte ninguno de ellos.
ResponEliminaBesos
Quanta raó que tens! Que no ens falti mai cap d'aquestes tres coses! Que desgraciadament també podria passar.
EliminaSón importants totes tres, sense una de les tres, les altres les veig impossibles.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Que no se'ns escapin…
EliminaAferradetes bonica!
La memòria és poderosa i, si la sabem analitzar, també és fidel moltes vegades. Com ens ho faríem, sinó, quan ens toca passar els temps àrids del nostre camí? Una abraçada.
ResponEliminaQue no ens falli la memòria, Olga!
EliminaÉs un bon aixopluc de l'ánima.
Una abraçada!
A la vora de l’ombra
ResponEliminaallí on els arbres deixen
el vol dels ocells
i dels records.
On les pedres aturen el vent
i els sospirs de temps passats.
On l’aire respira silenci i natura.
Miro i penso en les vides
que van vestir el que veig
i desitjo la seva felicitat.
qui sap si...
Moltíssimes gràcies pels teus poemes!
Elimina