Capgrossos
Li vaig ensenyar la fotografia dels capgrossos a la Joana i em va preguntar on era l'aigua, que no la veia. Li vaig explicar que tot el que es veia era aigua. Em va mirar amb incredulitat, perquè ella no la veia pas.
Jo la veig perquè sé que hi és? O sé que hi és, encara que no la vegi?
Ni jo la veig
Ni ells tampoc la veuen.
Però l'aigua hi és.
Ells hi viuen i neden.
I jo puc recordar-la.
Miro l’aire i no el veig.
ResponEliminaCerco el temps i no el veig.
Busco l’amor i no el trobo.
Tinc l’aigua a la mà,
no descobreixo el tot
però si les gotes
que rellisquen entre els dits.
qui sap si...
Moltes gràcies qui sap qui!
EliminaM'has fet venir ganes de continuar fent versos sobre el mateix tema… és un poema inspirador.
Una abraçada.
Me hacen mucha gracia los renacuajos aunque parecen otra cosa pero en grande.
ResponEliminaBesos
Son més grossos i més lents, aquests s'ho prenen amb calma.
EliminaUna abraçada.
Jo tampoc veig l'aigua, però "dedueixo" que hi és perquè si no hi fos, els capgrossos tampoc hi serien.
ResponEliminaDe totes maneres, és completament lògica la incredulitat de la Joana. És amb els anys que aprenem que allò que veiem no és sempre la "veritat" sinó que, de vegades, els ulls ens enganyen. Podries mostrar-li (i explicar-li) algunes il·lusions òptiques, segur que us ho passaríeu bé.
Sabem que hi és, tant si l'hem vista com si no. La Joana encara no ho sap, potser encara no ha vist mai capgrossos al natural, en viu i en directe.
EliminaUn curiós dilema ! ;D
ResponEliminaSalut !!.
Gràcies, Artur.
EliminaUna abraçada.
Serà qüestió de portar-la allà, així podrà entendre almenys dues coses: que hi ha aigua, encara que no la vegis i que hi ha més animalons dels que coneix.😉
ResponEliminaUn poema que ho explica molt bé.
Aferradetes, preciosa.
Haurem de buscar un lloc on hi hagi una bassa amb capgrossos que quedi una mica més a prop.
EliminaGràcies, preciosa
Aferradetes.
Confieso que tampoco veía casi el agua por ser tan cristalina pero ahí están siguiendo el ciclo de la naturaleza los futuros anfibios de adultos, todo en movimiento. Salud y paz.
ResponEliminaImmòbil i transparent es fa invisible… salut amic!
EliminaLa poesia, l'art, tampoc es veu, com el vent entre els arbres, però sabem que hi és. Això ho vaig aprendre de Harold Bloom.
ResponEliminaMoltes coses importants no es veuen….
Elimina