Dins la façana vermella
Vestit vermell.
Uns ulls blaus com de cel.
Mirada buida.
Empolainada.
Elegant a tothora.
I un buit immens.
Buit als teus ulls.
la mirada perduda.
Pensaments íntims.
la mirada perduda.
Pensaments íntims.
..................................sa lluna
Els dies passen.
Darrere la finestra
el temps s'atura.
Darrere la finestra
el temps s'atura.
Xavier Pujol................................
Finestra endins,
color blau que s'allunya.
Façana ardent.
…………………………….……Helena Bonals
Ben pensats aquests haikus, van molt bé amb la finestra.
ResponEliminaTe'n deixo un, encara que no quadri amb el dibuix.
Buit als teus ulls.
la mirada perduda.
Pensaments íntims.
Aferradetes, preciosa.
És ben bé la finestra que me'ls ha dictat.
EliminaMoltes gràcies pel teu haiku, jo trobo que sí que quadra amb el dibuix o al menys segueix els meus amb molt d'encert.
El pujo al post.
Aferradetes, bonica!
Soy totalmente nulo para estas cosas. La literatura, practicarla, es prácticamente imposible para mi y no porque sea de ciencias, seré siempre un mero espectador.
ResponEliminaBesos
No és pas veritat, escrius textos molt bonics!
EliminaUna abraçada.
Realment, la finestra és dins la façana. Potser un gatet, una planta, un ocell... i no se sentiria tan sola, no?
ResponEliminaLa planteta ja la té, eh?
EliminaI em sembla que sort en té, la fa encara més bonica i li dona vida.
Una abraçada, Teresa.
Els dies passen.
ResponEliminaDarrere la finsetra
el temps s'atura.
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaJa l'he posat a dalt!
finestra
ResponEliminaCorregit, també!
EliminaFinestra endins,
ResponEliminacolor blau que s'allunya.
Façana ardent.
Molt bona interpretació.
EliminaJa l'he pujat al post, però amb els aparells petits, no el puc posar a la posició adient. Ja l'hi posaré quan torni a casa, des de l'ordinador. Moltes gràcies, Helena.