Vora el llac gelat (replicant un dibuix antic)


Vora el llac gelat, la vida semblava aturar-se.
Hi havia una quietud i un silenci
que semblava un moment quasi irreal. 

Al final, un grup de persones va trencar, en uns segons,
el silenci i l'encant a la vegada.

Vam marxar poc a poc, va ser una breu visita.
Queda la imatge que pot fer- me reviure
d'una sola mirada aquell instant.




 

Comentaris

  1. Hi ha gent que quan va a gaudir d'un lloc silenciós i quiet, no sap ni estar-se callada ni parar de moure's, però em sembla que en aquest cas no va anar així. Va ser la simple presència d'aquelles persones la que va desfer l'encant perquè, com a la paradoxa del gat de Schrödinger, aquell moment irreal deixa de ser-ho quan des de la realitat l'anem a "comprovar".

    Per gaudir-lo de veritat, ens hem de conformar amb la imaginació. I per fer-ho, són molt adients els teus dibuixos. M'ha agradat molt aquesta nova versió que ens ensenyes avui.

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la comparació que fas amb el gat de Schrödinger. Em sembla molt encertada. Són instants viscuts i ben reals, però quan els recordem, encara podem percebre la sensació de somni o de irrealitat.
      Gràcies Mc!

      Elimina
  2. És el que passa quan per un instant ets feliç, que no dura gaire abans que algú trenqui amb el que és prosaic aquesta meravella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha algú que, més tard o més d'hora, espatlla les coses...

      Elimina
  3. Això mateix em passa amb les fotos, que només mirant-les em porten a l'instant viscut i, més que viscut, sentit.
    M'agraden les dues versions.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, viscut i sobretot sentit. Les fotos, els escrits i els dibuixos, ajuden molt a fixar els moments a la memòria.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  4. M'ha passat avui mateix. Anava passejant cap a Montjuïc quan se m'han creuat dues persones. Una d'elles duia un aparell musical amb la música molt alta. Ha trencat l'encant del passeig i fins que no era lluny encara s'escoltava aquella música que només hauria d'escoltar ell, amb auriculars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La contaminació acústica cada vegada és més greu, per tot arreu. Es veu que la majoria de persones som sorollosos de mena. No caldria tant!

      Elimina
  5. Tengo un poco dejado mis paseos y comentarlos, y ahora con tanta tormenta diaria es aun mas complicado. Pero suelo pillar esas horas en que como mucho solo me encuentro con las chicas de los perritos y esas son bastante silenciosas.
    Me siento un momento y disfruto de los ruidos de la floresta.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... quina gràcia. La Floresta és com es diu el lloc on jo visc.

      I sí, ja recordo que quan explicaves el teu passeig diari, ja em semblava que era molt tranquil.

      Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars