Les barques a la platja
Un mar molt gris.
Les barques aturades.
I l'ombra quieta.
Em sento immòbil
en l'horitzó feixuc
d'aquesta vida.
Com en un somni
amb el vent del migdia
s'inflen les veles.
..................................................Xavier
Els niguls negres
s'endinsen dins el mar.
Dormen les barques.
...................................................sa lluna
Amb aquest cel,
les barques aturades
tenen molt seny.
..............................---...................Helena
Me gusta el mar cuando esta de ese color, no hace mucho estuve admirándolo.
ResponEliminaUn abrazo
El mar és el mirall del cel. D'aquest color a mi ambé m'agrada molt.
EliminaUns haikus magnífics. Potser han sorgit d'aquesta fotografia de les barques. Sembla un quadre, una marina.
ResponEliminaCom en un somni
amb el vent del migdia
s'inflen les veles.
Provaré de tornar a somiar...
EliminaGràcies pel teu haiku, ja és al post.
Aquesta foto m'ha portat a Calella.
ResponEliminaPreciosos els teus haikus, Carme.
Els niguls negres
s'endinsen dins el mar.
Dormen les barques.
Aferradetes, nina.
És Calella, Paula! Ho has encertat.
EliminaMoltes gràcies, també pel teu haiku, me l'enduc cap amunt.
Aferradetes, preciosa!
Molt misteriós aquest "i l'ombra quieta".
ResponEliminaAmb aquest cel,
les barques aturades
tenen molt seny.
Perdona que hagi trigat a respondre... quane stic sense ordinador tot se'm fa més complicat.
EliminaGràcies pel teu haiku, Helena, ara el pujo al post.
El mar con sus imprevistos giros en cuanto a la navegación a través de siglos conocido por sus navegantes y a veces sorprendidos por tempestades creo que nos hace tenerle mucho respeto y a la vez admiración en su contemplación. Excelentes frases y comentarios, gracias Carme. Salud y paz
ResponEliminaMoltes gràcies Antonio! Sempre és millor ser prudent que no pas haver de penedir-nos de res
EliminaSalut i pau per a tu també.