Des d'Abella mirant cap a la Garrotxa
Ja sé que és ben bonic de mirar lluny i poder veure el Comanegra com sobresurt per damunt de la resta de muntanyes. I Sant Antoni al centre, ben acompanyat, com sempre.
Però ara, a vegades, de grat o per força, me n'oblido de mirar lluny. I em quedo amb el verd dels boscos i dels prats, amb els arbres, amb les herbes i les flors.
I igualment amb el temps. Mirar el present, l'instant present, acaba essent sempre millor que mirar el futur.
Aquesta verdor ens omple la mirada de frescor i el cor d'esperança. La necessitem molt. La teva fotografia i l'escrit que l'acompanya ens l'acosta.
ResponElimina(Aquesta primavera volíem pujar el Comanegra, però justament el dia que hi volíem anar va coincidir amb un d'aquelles de tempestes fortes. Ja ho provarem a la tardor...)
Sí, aquesta verdor produeix un efecte màgic i sanador en nosaltres, al menys en mi.
EliminaNo fa pas gaire temps que el vam pujar, el Comanegra. Clar que en les nostres condicions (salut i pandèmia i tot plegat) poc temps ja deu voler dir 3-4 anys.
De la foscor de la terra surt el verd que ens reflecteix i ens fascina. L'herba suau ens porta al somni. Per alguna cosa els salms parlen de les verdes pastures: tothom s'hi deixaria anar.
EliminaUna abraçada,
Carme
El verd sempre ens crida i tensraó ens hi deixaríem anar...
EliminaUna abraçada ben forta, Olga!
El futur, de moment, no existeix.
ResponEliminaI ... cada vegada existirà menys... sobretot des del punt de vista dels que ja tenim una edat.
Elimina"Qui mira lluny, cau a prop". I si aquest "cau" el convertim en gaudir del que tenim ara, sense cap més pretensió que viure l'avui.
ResponEliminaAbans de llegir-te, en veure la foto, t'anava a dir què verd està tot!.
Aferradetes, preciosa.
Sí, tot i a sequera d'aquest any, tot i que et Ter baixava amb escassa aigua, el paisatge estava i esta encara (després de les pluges millor) així de verd. Increïble però cert.
EliminaAferradetes, bonica!
Sí, mirar al futuro es mirara incertidumbres en los tiempos se corren.
ResponEliminaES mejor mirar las flores que han salido de nuevo aunque estén un poco fuer de tiempo.
Abrazos
Sí, m illor viure el moment i les passejades de cada dia.
EliminaUna abraçada.
A mi m'agraden més els turons que envolten Sant Benet que les muntanyes exhuberants que envolten la vall de Cerdanya. Igual que la verdor d'Anglaterra. Allò contingut ho és tot, tot, tot.
ResponEliminaNo sé si el teu text es refereix a això també, però m'hi has fet pensar.
Jo no havia pas pensat en això, però, com diem sempre, els textos i poemes sempre tenen múltiples lectures.
EliminaA mi el verd exhuberant sí que m'agrada molt.