Barraca de camp
El mur i la història.
La cabana, la porta i la feina dels homes.
Els arbres florits i el moment present.
Les pedres i el silenci.
L'instant i l'oblit.
L'indret i la presència.
La vida i el no res.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Ho pot ser tot o no ser res.
ResponEliminaAferradetes, bonica.
Si ho penso bé, gairebé qualsevol cosa pot ser tot o pot noser res, depèn de com ens la prenem.
EliminaAferradetes, Paula!
Unes i altres, son la petjada que deixen homes i natura...tots estem vius :)
ResponEliminaSalut !.
Ara estem vius i ara som el no res... a vegades sembla que formem una unitat amb la natura i a vegades sembla que només vulguem destruir-la.
EliminaSalut, Artur!
Les eines, per treballar el camp, per pintar, per escriure...
ResponEliminaPer quasi tot es necessiten eines i les eines, a vegades també ens omplen de vida.
EliminaPues sí, ya se sabe... Como el cristal
ResponEliminaBesos
Bona comparació!
EliminaUna abraçada.
Amb quina tècnica has fet el dibuix?
ResponEliminaAmb l'aplicació de dibuix més senzilla que hi ha: el Paint de l'ordinador.
EliminaLa conjunció "i" que es repeteix és molt més positiva que un "o". Fas pensar molt!
ResponEliminaPer força havia de ser una i, perquè són conceptes molt relacionarts i que van junts, per la meva manera de veure.
Elimina