Relats conjunts de maig
,_Mus%C3%A9e_de_la_R%C3%A9volution_fran%C3%A7aise_-_Vizille.jpg)
- Ja no me'ls vull escoltar més!
- Doncs te'ls hauries d'escoltar, si no ho fas, com votaràs?
- És que encara que me'ls escolti ja no me'ls crec, de res. Menteixen, sempre.
- I com ho faràs per votar?
- I tu? Com ho faràs per votar, si te'ls escoltes? El que aconsegueixi enganyar-te millor?
- Doncs el que em convenci més. No sempre tot és un engany.
- Ah! No? Ja veig que encara te'ls vols creure. Tu mateix.
- No m'has contestat: com ho faràs per votar?
- Tant se val, fa anys que ningú no ha respectat el meu vot.
- No em puc creure que m'estiguis dient que no votaràs.
- No, no he dit això. Sobretot perquè encara no ho sé. Tu et fas la il·lusió que no t'enganyen i votes en conseqüència i jo em faig la il·lusió que ja me'ls conec prou i ja sé perfectament què faran i procuraré votar, també.
Primer la il·lusió, després la decepció.
ResponEliminaTotes dues, immenses, Jp!
EliminaDecebut amb els polítics jo ja fa temps que no me'ls escolto, ni els uns ni els altres.
ResponEliminaPerò sí que voto sempre perquè tot i que aquesta decepció que deia fa que no tingui clar qui es mereix el meu vot sí que tinc claríssim qui no se'l mereix de cap manera i no vull permetre que la meva abstenció els beneficiï. Així que, per dir-ho d'alguna manera, voto "per descart" que segurament no és la manera més adient de fer-ho, però trobo que és l'única que em queda.
Vull puntualitzar que em refereixo a les eleccions generals o al Parlament, en les municipals com que són més properes conec directament el 'meu' candidat i sé com és la persona més enllà del polític. Per tant, diumenge que ve tinc la sort de poder votar "per amistat". :-)
Jo tampoc me'ls escolto gens.
EliminaDe moment, jo no he deixat de votar mai i no crec pas que ho faci. Tot i que no es pot dir mai, tal com van les coses.
Doncs sí que és una sort poder votar per amistat. Aquest bo ñes el meu cas i per tant, encara que siguin municipals, continuaré votant per descart, com tu dius. Quina pena!
Cada vegada es fa més complicada la tria !...
ResponEliminaSalut !
Moltíssim!
EliminaEn general trobo que parlen massa del que faran i del que no. Els fets són el que manquen i el poble vol fets. Els que portem anys votant ja no ens enlluernen les paraules i se'ns fa més difícil l'elecció... cada cop amb menys il·lusió...
ResponEliminaUna aportació molt adient pels dies que ens esperen.
Aferradetes lliures, nina.
Tens tota la raó i els fets, en general, (sempre hi ha algun encert, però són pocs)fan bastanta oena i fins i tot fàstic. Ho tenim molt difícil.
EliminaAferradetes, preciosa.
Jo sóc a la llista, en onzena posició, del meu partit a l'Hospitalet de Llobregat.
ResponEliminaI sempre he cregut que en tot hi ha diferències.
Sí, és veritat que sempre hi ha diferències, i per això no tinc dubtes de a qui votar. Ni que sigui per descart. Però això no treu que allò que diuen, habitualment, és purament propagandístic.
EliminaAdmiro la teva bona fe, Helena. Que tinguem sort!
Es complicado porque en este cottolengo patrio, no hay votantes seguidores, sino feligreses con el encefalograma plano.
ResponEliminaBesos
Així mateix... ho dius molt bé!
EliminaCom dia en Pau Riba amb la música de l'"ai adeu cara bonica": "Qui s'encanta es desencanta"
ResponEliminaVotar però sencer esperar més del que ja sabem que compliran. Vull dir del que no compliran.
sense esperar
EliminaVotarem, però sense cap esperança de cap mena, la veritat és aquesta.
Elimina