Esclusa a Omps
La imatge que veuen els ulls, la potència que es nota a l'aire,
l'olor imprecisa del canal, el so de l'aigua que brolla amb rapidesa,
omplen tant, tots els sentits que gairebé em falta l'alè.
Emociona l'aigua, quan tastem la seva força.
Es un lujo ahora.
ResponEliminaBesos
Totalment!
EliminaUna abraçada
Amb la força que portava, suposo que te'n vas dur qualque esquitxada. Segurament si hi hagués estat jo, el meu instint hauria sigut tocar-la... no ho puc evitar en veure l'aigua.🤷♀️
ResponEliminaAferradetes, bonica.
Esquitxades sí que n'arribaven, però a tocar-la no hi vaig arribar, no era prou a prop.
EliminaAferradetes, Paula!
Quina sort els països que disposen de rius ben plens d'aigua.
ResponEliminaQuina sort que les poetes hi trobin moriu per fer-ne una reflexió.
Sí quina sort l'aigua!
EliminaVolia dir motiu.
ResponEliminaL'aigua és gairebé sempre màgica, exceptuant-ne les inundacions o els que hi moren ofegats. Aquesta imatge fa venir set metafòrica.
ResponEliminaSí! l'aigua en grans quantitats fa venir molta set metafòrica, fa
Eliminavenir moltes ganes d'aigua, de tocar, de tenir, deviure l'aigua.