Canal del Midi
Perquè les herbes es vinclen amb el vent
la imatge és més bella i duradora.
Al pas lent de la gavarra,
la casa, de finestres blaves, em somriu
i m'explica com és de feliç
de dreçar-se i de viure vora del Canal.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquestes herbes, tan ben copsades en primer pla, semblen que estan ben acostumades al vent. Li donen moviment al paisatge, per això et somriu la casa.😉
ResponEliminaAferradetes, nina.
Moltes gràcies, Paula. Un comentari molt bonic i encertat.
EliminaAferradetes preciosa.
Cada bri d'herba és felicitat. El conjunt sencer és bellesa.
ResponEliminaQue bonic! m'agrada aquesta felicitat feta de brins d'herba... Gràcies, Xavier!
EliminaYa casi son mas paja que hierbas, pero igual de bellas.
ResponEliminaHi ha imatges que captiven...
EliminaA vegades el vent fa males jugades, però en aquest cas va ajudar a fer d'aquest moment una instantània bonica i perfecta.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Va ser un dia plujós i ventós que amb l'època que vivim, donava gust de viure... com aquests dies, aquí. Que la pluja és tan benvinguda.
EliminaAbraçades, bonica!
Des que vaig llegir Harold Bloom dient que ningú veu l'art, però tothom s'adona del vent que mou la vegetació, que és invisible com aquest art, que no me n'oblido. M'hi has fet pensar. Jo també trobo molt belles aquestes herbes en la teva fotografia!
ResponEliminaÉs una bona idea aquesta de Harold Bloom. Penso que a vegades es veu molt i a vegades no es veu gens. Va com va!
Elimina