Canal del Midi


Perquè les herbes es vinclen amb el vent
la imatge és més bella i duradora.
Al pas lent de la gavarra,
la casa, de finestres blaves, em somriu
i m'explica com és de feliç
de dreçar-se  i de viure vora del Canal.

Comentaris

  1. Aquestes herbes, tan ben copsades en primer pla, semblen que estan ben acostumades al vent. Li donen moviment al paisatge, per això et somriu la casa.😉

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula. Un comentari molt bonic i encertat.

      Aferradetes preciosa.

      Elimina
  2. Cada bri d'herba és felicitat. El conjunt sencer és bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic! m'agrada aquesta felicitat feta de brins d'herba... Gràcies, Xavier!

      Elimina
  3. Ya casi son mas paja que hierbas, pero igual de bellas.

    ResponElimina
  4. A vegades el vent fa males jugades, però en aquest cas va ajudar a fer d'aquest moment una instantània bonica i perfecta.

    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un dia plujós i ventós que amb l'època que vivim, donava gust de viure... com aquests dies, aquí. Que la pluja és tan benvinguda.

      Abraçades, bonica!

      Elimina
  5. Des que vaig llegir Harold Bloom dient que ningú veu l'art, però tothom s'adona del vent que mou la vegetació, que és invisible com aquest art, que no me n'oblido. M'hi has fet pensar. Jo també trobo molt belles aquestes herbes en la teva fotografia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona idea aquesta de Harold Bloom. Penso que a vegades es veu molt i a vegades no es veu gens. Va com va!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars