Perquè les herbes es vinclen amb el vent
la imatge és més bella i duradora.
Al pas lent de la gavarra,
la casa, de finestres blaves, em somriu
i m'explica com és de feliç
de dreçar-se i de viure vora del Canal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Aquestes herbes, tan ben copsades en primer pla, semblen que estan ben acostumades al vent. Li donen moviment al paisatge, per això et somriu la casa.😉
ResponEliminaAferradetes, nina.
Moltes gràcies, Paula. Un comentari molt bonic i encertat.
EliminaAferradetes preciosa.
Cada bri d'herba és felicitat. El conjunt sencer és bellesa.
ResponEliminaQue bonic! m'agrada aquesta felicitat feta de brins d'herba... Gràcies, Xavier!
EliminaYa casi son mas paja que hierbas, pero igual de bellas.
ResponEliminaHi ha imatges que captiven...
EliminaA vegades el vent fa males jugades, però en aquest cas va ajudar a fer d'aquest moment una instantània bonica i perfecta.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Va ser un dia plujós i ventós que amb l'època que vivim, donava gust de viure... com aquests dies, aquí. Que la pluja és tan benvinguda.
EliminaAbraçades, bonica!
Des que vaig llegir Harold Bloom dient que ningú veu l'art, però tothom s'adona del vent que mou la vegetació, que és invisible com aquest art, que no me n'oblido. M'hi has fet pensar. Jo també trobo molt belles aquestes herbes en la teva fotografia!
ResponEliminaÉs una bona idea aquesta de Harold Bloom. Penso que a vegades es veu molt i a vegades no es veu gens. Va com va!
Elimina