Creu de terme de Sant Julià de Llor
Ja no assenyala al cel,
sinó només a la terra.
El cel fa molt que l'hem perdut
i ens consolem mirant al nostre entorn.
És bella la Terra
i és bella la nostra terra.
Però no oblidem mai el cel.
Mirar massa a prop ens torna miops.
Tornem a mirar lluny
Tornem a somiar
Tornem a sentir-nos lliures.
Mirar cap amunt, és un dels meu vicis... digues-me somiadora!.
ResponEliminaUn detall enigmàtic, el d'avui.
Aferradetes somiadores, preciosa.
És una creu de terme, que ha perdut el braç de dalt.
EliminaSomiadores sempre, lluneta. Que no ens faltin els somnis.
Aferradetes, bonica!
"Més lluny, hem d'anar més lluny..."
ResponEliminaSempre...
EliminaDe todas formas seria triste que solo soñando nos sintiéramos libres.
ResponEliminaBesos
Ho és, ho és, Erik! Tristíssim!
EliminaUna abraçada.
Jo tinc tendència a mirar el terra, algun defecte he de tenir, perquè sóc "ofensiva de tan perfecta", que deia la guanyadora del programa Eufòria! Mal m'està el dir-ho!
ResponEliminaHe,he, he... ara m'has fet riure...
Elimina