Cavalls


Potser no em caldria dir res més,
quan veig que a vegades 
em manquen els mots.

Només mirar 
com els cavalls busquen la palla escampada,
en un matí assolellat d'hivern,
com els arbres despullats resten ben quiets
sense ni un alè d'aire que els bellugui,
com llueix blanquíssima la neu 
als cims, sota el blau i sota el sol.

A vegades miro, 
no pas amb els ulls
sinó amb els mots.
..............................................................................Carme

A vegades escolto,
no pas amb les orelles,
sinó amb els teus versos.
...............................................................................Xavier

A vegades oloro,
no pas amb el nas,
sinó amb la flaire
de la teva poesia.
................................................................................Núria

A vegades estimo,
no pas de manera convencional,
sinó amb el que escric.
..............................................................................Helena

Comentaris

  1. I tant si mires amb els ulls com amb els mots, te'n surts molt bé.

    Aferradetes, ben fresquetes per aquí.🥶

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bonica!
      Per aquí també continuen les gebrades matinals...

      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  2. I la mateixa descripció ens embolcalla , en qualsevol de les maneres !.
    Salut ;)

    ResponElimina
  3. La foto molt bonica i la descripció molt acurada, d' un plàcid dia d'hivern!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  4. A vegades escolto,
    no pas amb les orelles,
    sinó amb els teus versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una sort immensa que algú escolti, Xavier.
      Posaré els teus versos al post. Moltes gràcies!

      Elimina
  5. A vegades oloro,
    no pas amb el nas,
    sinó amb la falire
    de la teva poesia.

    Llegint-te a tu i al Xavier m'heu inspirat...
    Una fotografia ben natural, captada al moment precís i amb una descripció ben acurada.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, per la teva aportació, Núria!
      Encara que una mica amb retard, ja t'he pujat al post.

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  6. A vegades estimo,
    no pas de manera convencional,
    sinó amb el que escric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic i molt cert, Helena, ja ets al post!
      Moltes gràcies!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars