Cavalls
Potser no em caldria dir res més,
quan veig que a vegades
em manquen els mots.
Només mirar
com els cavalls busquen la palla escampada,
en un matí assolellat d'hivern,
com els arbres despullats resten ben quiets
sense ni un alè d'aire que els bellugui,
com llueix blanquíssima la neu
als cims, sota el blau i sota el sol.
A vegades miro,
no pas amb els ulls
sinó amb els mots.
..............................................................................Carme
A vegades escolto,
no pas amb les orelles,
sinó amb els teus versos.
no pas amb les orelles,
sinó amb els teus versos.
...............................................................................Xavier
A vegades oloro,
no pas amb el nas,
sinó amb la flaire
de la teva poesia.
no pas amb el nas,
sinó amb la flaire
de la teva poesia.
................................................................................Núria
A vegades estimo,
no pas de manera convencional,
sinó amb el que escric.
no pas de manera convencional,
sinó amb el que escric.
..............................................................................Helena
I tant si mires amb els ulls com amb els mots, te'n surts molt bé.
ResponEliminaAferradetes, ben fresquetes per aquí.🥶
Moltes gràcies, bonica!
EliminaPer aquí també continuen les gebrades matinals...
Aferradetes, Paula!
I la mateixa descripció ens embolcalla , en qualsevol de les maneres !.
ResponEliminaSalut ;)
Moltes gràcies, Artur! Salut ;)
EliminaLa foto molt bonica i la descripció molt acurada, d' un plàcid dia d'hivern!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Moltes gràcies M Roser! Molt bon dia!
EliminaA vegades escolto,
ResponEliminano pas amb les orelles,
sinó amb els teus versos.
És una sort immensa que algú escolti, Xavier.
EliminaPosaré els teus versos al post. Moltes gràcies!
A vegades oloro,
ResponEliminano pas amb el nas,
sinó amb la falire
de la teva poesia.
Llegint-te a tu i al Xavier m'heu inspirat...
Una fotografia ben natural, captada al moment precís i amb una descripció ben acurada.
Una abraçada, Carme.
Moltes gràcies, per la teva aportació, Núria!
EliminaEncara que una mica amb retard, ja t'he pujat al post.
Una abraçada, bonica!
Eternos miradores...
ResponEliminaSalud
I que ens duri la fal·lera de mirar...
EliminaSalut, Erik!
A vegades estimo,
ResponEliminano pas de manera convencional,
sinó amb el que escric.
Molt bonic i molt cert, Helena, ja ets al post!
EliminaMoltes gràcies!