Façana buida
Si mirem el balcó, sembla un gran senyor, si mirem les escletxes de les portes obertes, ho veiem tot buit, una casa absent amb una façana que vol recordar allò que va ser, però sense sostres, sense teulada ni vida, per més que perduri i que presumeixi ser allò que era, ja serà per sempre res, una pura façana sense suc ni bruc.
I mentre anava pensant aquestes paraules que escric em va semblar sentir que el balcó em contestava.
Això és el que tu et penses, forastera, no saps encara quanta gent, en mirar-me recorda tantes coses i tantes persones que ja no hi són i també fets importants per al meu poble. Mentre algú recorda, res no està mort de veritat. I aguantaré ferma el record de la gent que em veu en passar.
Ben cert, mentre que n'hi hagi un que ho recordi, res no es mor.
ResponEliminaEn el teu balcó sembla que hi va haver molta vida.
Aferradetes dolcetes, nina.
Cal conservar mentre es pugui els records, personals, de l'entorn més immediat i també del país i del món.
EliminaAferradetes dolces, bonica.
Cuan cierto. Siempre he sido de los que piensan eso mismo, mientras alguien recuerde a algo o a alguien, jamás estará muerto.
ResponEliminaBesos
Sí, jo també penso això mateix. Encara que m'ho hagi de recordar unbalcó destartalat...
EliminaUna abraçada.
Ja ho diuen les persones i les coses no es moren, mentre hi hagi algú que les recordi. Suposo que si passa a ser la façana d'una casa reformada, lluirà com en els seus bons temps.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Que no se'ns perdin els records...-
EliminaBon dia M Roser!
El món, la vida dona moltes voltes. Qui sap si algun any (per què no el 2023?) algú li fa construir una teulada nova.
ResponEliminaQui sap? Tot canvia i no sabem en quina direcció canviarà...
EliminaEl que no recordes és que no ha existit mai.
ResponEliminaMolt ben trobada la teva prosa poètica.
És cert, si no ho recordes, per a tu no ha existit mai. I si ho recordes, existeix encara. I si imagines també.
Elimina