Carrer a Cotlliure
D'una foto de la Marta Sempere @sempere_marta
A vegades, el cel és com un aire que ens eleva, com un indret per volar, com un refugi esperat, com una fugida de llibertat, mentre que els peus troben el terra aspre i pedregós i les passes se'ns fan feixugues i cansades.
Altres vegades, resulta que el cel ens pesa massa sobre el cap i sobre l'esquena i ens sembla massa espès per a poder-hi volar i en canvi les nostres passes, sobre les realitats quotidianes, caminen lleugeres sobre un terra llis i pla.
Volar i caminar alhora, el somni, el futur i el repte.
No sempre el cor i el pensament es posen d'acord ! ;)
ResponEliminaCotlliure, és un indret a la meva llista de viatges pendents !.
Salut !.
Cotlliure mereix una, dues, tres i més visites... però procura anar-hi fora de temporada estiuenca.
EliminaSalut, Artur!
I no es pot triar, què complicat de vegades!.
ResponEliminaAquest punt de fuga d'aquest preciós carrer, podria ser la solució.
Aferradetes, nina.♥
Podria ser la síntesi...
EliminaAferradetes de vora mar...
Extremos
ResponEliminaUn abrazo
Sí... trobar l'equilibri sempre és un repte...
EliminaUna abraçada.
A vegades el cel, a vegades la terra, a vegades volem, a vegades caminem...
ResponEliminaUn text-poema molt profund. I la pintura s'ha empeltat de l'art que es respira pels carrers de Cotlliure.
Em va quedar un cel massa pensant i compacte, i aquesta errada de pintura, em va insirar el poema, ben sentit, per altra banda.
EliminaQue no ens caigui el cel a sobre, que diuen els Astèrixs!
ResponEliminaM'agrada molt el teu final.
Que no ens caigui…. Gràcies, Helena!
EliminaEn el meu cas el dibuix que fas la Carme d'una foto em serveix per somiar el lloc i desitjar visitar-lo encara que a poc a poc, molt a poc a poc. Salut.
ResponEliminaMoltes gràcies! I molta salut per a tu també!
EliminaM'agraden els carrers estrets amb cases baixetes, fan de poble acollidor... Haurem de dir a alguna papallona que ens deixi les ales per poder volar, sota el cel blau!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Volar, d'una manera o altra ens ho farem... l'esperit vola sovint, encara que els peus toquin a terra.
EliminaPetonets, M Roser!