Carrer a Cotlliure

D'una foto de la Marta Sempere @sempere_marta


A vegades, el cel és com un aire que ens eleva, com un indret per volar, com un refugi esperat, com una fugida de llibertat, mentre que els peus troben el terra aspre i pedregós i les passes se'ns fan feixugues i cansades.

Altres vegades, resulta que el cel ens pesa massa sobre el cap i sobre l'esquena i ens sembla massa espès per a poder-hi volar  i en canvi les nostres passes, sobre les realitats quotidianes, caminen lleugeres sobre un terra llis i pla.

Volar i caminar alhora, el somni, el futur i el repte.

Comentaris

  1. No sempre el cor i el pensament es posen d'acord ! ;)
    Cotlliure, és un indret a la meva llista de viatges pendents !.
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cotlliure mereix una, dues, tres i més visites... però procura anar-hi fora de temporada estiuenca.

      Salut, Artur!

      Elimina
  2. I no es pot triar, què complicat de vegades!.
    Aquest punt de fuga d'aquest preciós carrer, podria ser la solució.

    Aferradetes, nina.♥

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Sí... trobar l'equilibri sempre és un repte...

      Una abraçada.

      Elimina
  4. A vegades el cel, a vegades la terra, a vegades volem, a vegades caminem...
    Un text-poema molt profund. I la pintura s'ha empeltat de l'art que es respira pels carrers de Cotlliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va quedar un cel massa pensant i compacte, i aquesta errada de pintura, em va insirar el poema, ben sentit, per altra banda.

      Elimina
  5. Que no ens caigui el cel a sobre, que diuen els Astèrixs!
    M'agrada molt el teu final.

    ResponElimina
  6. En el meu cas el dibuix que fas la Carme d'una foto em serveix per somiar el lloc i desitjar visitar-lo encara que a poc a poc, molt a poc a poc. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! I molta salut per a tu també!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars