Relats conjunts de setembre: El ball nupcial

C6-Bruegel-06- El ball nupcial 1566

La festa havia estat un gran èxit i aprofitant el bon temps,  (als Països Baixos,  el bon temps era escàs)  havien fet la ballada final  a l'exterior, entre els arbres.  Els músics  tocaven amb ganes i fins i tot ells miraven de fer torns per a poder ballar una mica.  

Els nuvis, però, després d'haver obert el ball,  s'havien fet fonedissos. 

Els amics d'ell, els amics d'ella estaven inquiets, no entenien el què passava.

-  Dona, els nuvis ja devien tenir ganes d'estar sols... deuen haver marxar al seu palau,a casa seva!

-  No, no crec que sigui això, deien les amigues.

-  Per què no?  Que t'has casat mai, tu?

-  No pas, gràcies a Déu.  Que si fóssim al segle XXi potser em casaria per gust, però al segle XVI  et fan casar per força.

- Au va!  Això són bajanades!

- Doncs a mi no em farà cap gràcia que em facin casar amb qui no vull. Espero que triguin molt

I les amigues que sabien els secrets,  van anar a cercar  un noiet humil del poble, a veure si sabia ell, alguna cosa de la núvia.   I tampoc el van trobar.  Enlloc.

I llavors, de l'indret més espès i frondós del bosc,  vam arribar unes rialles contingudes.

L'Anneke que era la més atrevida de totes va anar a espiar a veure qui era que reia amagat entre els arbustos.  I  els va trobar a tots quatre:  el nuvi, la núvia, el noiet del poble i la pastora que repartia la llet.  Semblava que estiguessin fent uns contractes de treball, la noia i el noi treballarien a casa seva.  

En realitat, el tracte de veritat no estava escrit enlloc, ells eren ben feliços i estaven molt contents, perquè havien arribat a l'acord que malgrat el matrimoni oficial, ells estarien lliures de viure i d'estar  cadascú  amb qui s'estimava.  

I van viure tots quatre feliços i van menjar anissos.