Relats conjunts de setembre: El ball nupcial

C6-Bruegel-06- El ball nupcial 1566

La festa havia estat un gran èxit i aprofitant el bon temps,  (als Països Baixos,  el bon temps era escàs)  havien fet la ballada final  a l'exterior, entre els arbres.  Els músics  tocaven amb ganes i fins i tot ells miraven de fer torns per a poder ballar una mica.  

Els nuvis, però, després d'haver obert el ball,  s'havien fet fonedissos. 
Els amics d'ell, els amics d'ella estaven inquiets, no entenien el què passava.

-  Dona, els nuvis ja devien tenir ganes d'estar sols... deuen haver marxar al seu palau,a casa seva!
-  No, no crec que sigui això, deien les amigues.
-  Per què no?  Que t'has casat mai, tu?
-  No pas, gràcies a Déu.  Que si fóssim al segle XXi potser em casaria per gust, però al segle XVI  et fan casar per força.
- Au va!  Això són bajanades!
- Doncs a mi no em farà cap gràcia que em facin casar amb qui no vull. Espero que triguin molt

I les amigues que sabien els secrets,  van anar a cercar  un noiet humil del poble, a veure si sabia ell, alguna cosa de la núvia.   I tampoc el van trobar.  Enlloc.

I llavors, de l'indret més espès i frondós del bosc,  vam arribar unes rialles contingudes.

L'Anneke que era la més atrevida de totes va anar a espiar a veure qui era que reia amagat entre els arbustos.  I  els va trobar a tots quatre:  el nuvi, la núvia, el noiet del poble i la pastora que repartia la llet.  Semblava que estiguessin fent uns contractes de treball, la noia i el noi treballarien a casa seva.  

En realitat, el tracte de veritat no estava escrit enlloc, ells eren ben feliços i estaven molt contents, perquè havien arribat a l'acord que malgrat el matrimoni oficial, ells estarien lliures de viure i d'estar  cadascú  amb qui s'estimava.  

I van viure tots quatre feliços i van menjar anissos. 

Comentaris

  1. Respostes
    1. Esperava a respondre els comentaris, que Blogger tingués un bon moment i em reconugués, però al final tiro pel dret… gràcies per llegir-lo, Xavier!

      Elimina
  2. Una solució genial que satisfà totes les parts. Això, siguis al segle que siguis, no s'acostuma a aconseguir. Cal felicitar-los per la gran idea que han tingut de compartir l'espai i així poder seguir estimant a qui de veritat volen, més enllà de les aparences i els contractes imposats.

    I, és clar, també cal felicitar-te a tu per aquest conte amb final feliç. Molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó amb això que "siguis al segle que siguis" que tot vagi bé a tothom és molt difícil. Per això serveixen els contes, per fer-ho possible.

      Moltes gràcies, Mc!

      Elimina
  3. Aquests nuvis tenien molt clar amb qui volien estar i van saber trobar un remei molt obert pel seu temps.... Visca els pioners ! ;)
    Una bonica història, Carme, m'agrada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca els pioners!

      Moltes gràcies, Artur!

      Elimina
  4. Pastís per a quatre i tots feliços!.😉
    L'Anneke pot ser que fos molt atrevida, però també molt innocent.

    Has fet un bon relat, tot i que el quadre no inspira massa.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com diuen que la ignorància és molt atrevida, podríem dir que la innocència, també. En el cas de l'Anneke, segur.

      Aferradetes amb final feliç, Paula…

      Elimina
  5. Molt ben trobada aquesta història! Feta la llei feta la trampa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, tothom se les arregla com pot i aquests van ser prou espavilats.

      Elimina
  6. Una història amb final feliç ( suposo) he, he...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  7. Un final just per a ells, els sentiments és el que compta i aquests no te'ls poden imposar mai, o així és com hauria de ser...

    Molt bona història, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria! Els sentiments és el que compta, com tu dius…

      Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars