Novè mot
Embolicades les lletres, fent paperina, escrivia missatges secrets per a qui els volia llegir i els podia entendre.
Jugàvem, recordeu?
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquestes paperines ja són tan boniques que conviden a llegir. L'envoltori compta, tot i que el missatge secret s'ho ha de valdre. Abraçada, Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa! Una abraçada!
EliminaNo exactament fent paperines, però gairebé. Jo, de petit, jugava als missatges secrets enrotllant una tira de paper sobre un objecte cilíndric. El que hi escrivies només es podia desxifrar si el receptor tenia un cilindre idèntic i hi tornava a enrotllar el paper. Ho recordo, sí... però fa molts i molts anys d'això. :-)
ResponEliminaTu de petit ja apuntaves maneres… he, he, he… quina idea més bona! Calia trobar el cilindre adequat i no devia ser fàcil.
EliminaSi fins i tot ja fa molts anys dels nostres jocs blocaires, de quan èrem petits fa una eternitat!
No ho recordo, però què maques són aquestes paperines...
ResponEliminaJa hi jugaria! 😊
Aferradetes juganeres, nina.
Jo crec que aquesta imatge corresponia a un dels múltiples posts que vaig fer pel joc del "Si fossis…" que va durar molt i per a mi va ser molt interessant i divertit.
EliminaJo també hi jugaria!
Aferradetes, bonica!
Solo...
ResponEliminaBonito
Moltes gràcies, Erik!
EliminaÉs una bona estratègia per transmetre secrets ! hehehe jo, només recordo les paperines del castanyer, quan comprava castanyes al novembre :)
ResponEliminaSalut !
Jo encara recordo les paperines a les botigues, temps era temps que es posava quasi tot en paperines. Les de les castanyeres han durat més anys.
EliminaSalut!
Recordo que, de petits, a classe ens passàvem paperets (o els llençàvem si estàvem lluny, hehe). Ben originals aquestes paperines, i si a més contenen missatges secrets encara són més especials.
ResponEliminaVinga, ja només queda l'últim fil ;)
Gràcies, Carme!
I tant! Això de passar-se paperets és un clàssic de tota la vida.
EliminaAra, ja sap greu que s'acabi el joc… sort que en venen d'altres. Una abraçada, Núria.
Millor que el twiter.
ResponEliminahe, he, he... el teu comentari, també!
EliminaUna idea molt creativa la de les paperines- missatge, jo no recordo haver-hi jugat mai...
ResponEliminaPetonets, Carme.
M'he explicat malament, el joc era el joc que vam muntar fa anys del "Si fossis" i aquest era un dibuix i una idea que acompanyava una de les tantes opcions que vam inventar: "si fossis un molt, series..."
EliminaPetonets M Roser!