Quart mot



Hi ha tant d'enyor en aquestes hores quietes: 
L'enyor d'aquella claror daurada dels capvespres,
dels instants intensos, del batec al galop a dins del pit, 
de tota la teva pau dibuixada en un sol somriure,
de l'espill que retorna cada mot, cada gest, cada esguard. 
I ens fa més comprensibles a totes les mirades. 
L'enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre. 




Comentaris

  1. Un enyor intens i ple de contingut, el teu !.
    Un bon treball en aquesta quarta entrega , en la que també hi fas jugar les paraules anteriors.... el que et deia, un enyor molt complert ! ;)
    Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Artur!

      Estic entrenant a utilitzar totes les paraules per la traca final d'aquest joc... he,he, he...

      Elimina
  2. És en les hores quietes, en els moments de silenci quan l'enyor s'intensifica més i un munt de records ens retornen.
    Com diu l'Artur m'agrada que hi hagis inclòs les paraules dels primers reptes, aquí podent-les canviar de forma o gènere, hehe.
    Moltes gràcies per una nova participació, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que us hi hagueu fixat, en això d'utilitzar totes les paraules anteriors!

      Moltes gràcies a tu, Núria!

      Elimina
  3. M'agrada moltíssim el dibuix que acompanya al text.
    S'hi veu i sento la pau que, de vegades, l'enyor no em deixa tenir.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comentari rescatat!
      Moltes gràcies, Paula. M'alegro molt que t'agradi el dibuix i sobretot que porti pau... no és mai fàcil mantenir la pau.

      Elimina
  4. Lligant-ho amb el teu post de l'altre dia, aquest vers final, aquest "enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre" m'ha fet pensar que el que enyora, de fet, és la recerca d'aquesta plenitud per això em refermo en la idea que quan aconseguim una fita cal gaudir-la, és clar, però també cal buscar-ne una altra per a aconseguir.

    Unes paraules i un dibuix molt macos!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic absolutament d'acord amb tu, Mc.

      El que passa és que jo trobo que amb els anys tenim més tendència a conformar-nos i potser ens costa més trobar nous objectius que ens engresquin. I que depenguin només de nosaltres mateixos, esclar.

      Elimina
  5. Aquest quadre té llum pròpia , tots els colors brillen amb nitidesa...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  6. Jo no me n'havia adonat que hi havia totes les paraules.
    En rellegir-lo és quan ho he vist.
    Han quedat molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sorprès molt més que ells se n'adonessin que no pas que hagués passat desapercebut.

      Moltes gràcies, Xavier!

      Elimina
  7. Lindo y magníficamente expresado.

    Salud

    ResponElimina
  8. "L'enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre": jo també he tingut la meva part a la vida, no em puc queixar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha coses que encara que ja no les tinguis, no les perds mai del tot.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars