Quart mot
Hi ha tant d'enyor en aquestes hores quietes:
L'enyor d'aquella claror daurada dels capvespres,
dels instants intensos, del batec al galop a dins del pit,
de tota la teva pau dibuixada en un sol somriure,
de l'espill que retorna cada mot, cada gest, cada esguard.
I ens fa més comprensibles a totes les mirades.
L'enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre.
Un enyor intens i ple de contingut, el teu !.
ResponEliminaUn bon treball en aquesta quarta entrega , en la que també hi fas jugar les paraules anteriors.... el que et deia, un enyor molt complert ! ;)
Salut !!
Moltes gràcies Artur!
EliminaEstic entrenant a utilitzar totes les paraules per la traca final d'aquest joc... he,he, he...
És en les hores quietes, en els moments de silenci quan l'enyor s'intensifica més i un munt de records ens retornen.
ResponEliminaCom diu l'Artur m'agrada que hi hagis inclòs les paraules dels primers reptes, aquí podent-les canviar de forma o gènere, hehe.
Moltes gràcies per una nova participació, Carme!
Que bé que us hi hagueu fixat, en això d'utilitzar totes les paraules anteriors!
EliminaMoltes gràcies a tu, Núria!
M'agrada moltíssim el dibuix que acompanya al text.
ResponEliminaS'hi veu i sento la pau que, de vegades, l'enyor no em deixa tenir.
Aferradetes, preciosa.
Comentari rescatat!
EliminaMoltes gràcies, Paula. M'alegro molt que t'agradi el dibuix i sobretot que porti pau... no és mai fàcil mantenir la pau.
Lligant-ho amb el teu post de l'altre dia, aquest vers final, aquest "enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre" m'ha fet pensar que el que enyora, de fet, és la recerca d'aquesta plenitud per això em refermo en la idea que quan aconseguim una fita cal gaudir-la, és clar, però també cal buscar-ne una altra per a aconseguir.
ResponEliminaUnes paraules i un dibuix molt macos!!
Estic absolutament d'acord amb tu, Mc.
EliminaEl que passa és que jo trobo que amb els anys tenim més tendència a conformar-nos i potser ens costa més trobar nous objectius que ens engresquin. I que depenguin només de nosaltres mateixos, esclar.
Aquest quadre té llum pròpia , tots els colors brillen amb nitidesa...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser! Petonets.
EliminaJo no me n'havia adonat que hi havia totes les paraules.
ResponEliminaEn rellegir-lo és quan ho he vist.
Han quedat molt bé.
M'ha sorprès molt més que ells se n'adonessin que no pas que hagués passat desapercebut.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
Lindo y magníficamente expresado.
ResponEliminaSalud
Moltes gràcies, Erik!
EliminaSalut!
"L'enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre": jo també he tingut la meva part a la vida, no em puc queixar.
ResponEliminaHi ha coses que encara que ja no les tinguis, no les perds mai del tot.
Elimina