Cactus
No vull ni punxar, ni fer mal a ningú.
Només busco respirar i no sentir-me presoner.
Escapa't com sigui!
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Ostres, ell deu voler sentir-se lliure, però és tot un perill si vas despistat pel carrer...
ResponEliminaI a mi que em va caure bé!
EliminaPer la seva grandària sembla que ho ha aconseguit,
ResponEliminatot i que jo passaria ben lluny d'ell.😅
És ben curiosa la foto.
Aferradetes sense pinxos.
Sí que s'ha de passar lluny, sí! 😂
EliminaAferradetes, bonica!
La vida se abre paso...
ResponEliminaBesos
Al seu aire, sempre.
EliminaUna abraçada.
Divertit cactus, però millor no acostar-s'hi gaire, hehe.
ResponEliminaTothom vol sentir-se lliure i no ser presoner...
Una abraçada sense punxar-nos.
Divertidíssim, el vaig trobar. I em va caure bé... perquè els seus anhels em semblen bonics per a tothom.
EliminaUna abraçada, Núria!
Bellesa matinera.
ResponEliminaO cactus tafaner...
EliminaSóc l'únic que veu el que creu veure?
ResponEliminaVaja, em sembla evident.
Jo crec que ho veu tothom 🤣😂🤣😂
EliminaAquest cactus és un bon jan, no vol fer mal a ningú però ell vol ser lliure!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
S'escapa com pot i per on pot....
EliminaBon cap de setmana M Roser!
"No vull ni punxar, ni fer mal a ningú": em projecto en aquestes paraules. Tampoc que em facin mal els altres.
ResponEliminaEsclar, tant de bo que tothom ho volgués així mateix, ni fer mal ni que te'n facin...
Elimina