Olivera
La plenitud dels anys
i la capçada més ampla.
Com la nostra ment
que roman solitària
en una plenitud guanyada i perduda.
Ben arrelada en una terra massa esquerpa,
i sense por de cap adéu,
un cop ben transitats tots els camins.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquest arbre seria un clàssic que s'estén per sobre els que no ho són. Amb "la plenitud dels anys", que dius tu, "guanyada i perduda", tot alhora. Em recordes '"Anar endavant/ com qui fa punta al llapis,/ progrés enrere".
ResponEliminaCom qui fa punta al llapis i com la vida. Sempre endavant mentre complim anys i ens en queden menys cada vegada.
ResponEliminaLa vida ja ho du, tot i que n'hi ha que per molts anys que facin, la plenitud no els arriba mai...
ResponEliminaQuina olivera més ben plantada!.
Aferradetes, nina.
Diuen que són mil·lenàries, aquestes oliveres.
EliminaAferradetes, bonica!
Paseo cada mañana bajo alguno. No dicen nada y sin embargo deben estar hartos de vernos pasar mientras interactuamos.
ResponEliminaPotser els hi agrada veure'ns passar….
EliminaLes oliveres mil·lenàries que són l'or verd, les seves arrels rugoses que surten a la superfície, magestuoses i dignes. Gràcies i salut Carme.
ResponEliminaBelles i velles, són una lliçó de vida.
EliminaQuin arbre tant preciós és l'olivera mil·lenària... Les oliveres com més velles més belles són, amb aquests troncs tant recargolats. Aquí si podria fer un bon brenar sota la seva ombra!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Són una meravella, donen la sensació de bellesa, vellesa i saviesa, que potser és la més important. O l'ombra, per descomptat, gens menyspreable amb aquesta calor que fa...
EliminaUna abraçada, M Roser