Lletres i fils del mes de juny #16: Contes d'aniversari
Temps era temps, a la Mireia li agradava de celebrar els aniversaris dels seus amics, amigues i de la gent que estimava, dedicant-los-hi un conte ben personal. Un conte que d'una manera o altra, directa o indirecta, metafòrica o poètica parlés d'ells. L'escriptura era un dels seus hobbys, no pretenia pas ser escriptora ni poeta, només pretenia passar-s'ho bé escrivint i si podia ser compartir amb algunes persones amigues aquests contes, aquestes històries.
L'amistat és una de les coses més importants a la vida. La família també. I aquests regals quasi immaterials, en paraules escrites era una manera de donar sortida a les seves ganes de jugar amb les paraules i al mateix temps d'expressar la seva estimació i complicitat a la gent que estima. Com que res no dura per sempre, les paraules i els contes poc a poc es van acabar.
Ara, però, la Mireia creu que l'aniversari dels blogs és un bon motiu per tornar a escriure contes d'anversari. Les propostes de la Núria segur que li ajudaran.
Pd: Bon aniversari, bona escriptura a tohom, i que els contes facin fluir l'amistat blocaire!
Està molt bé que hagi trobat un nou motiu per recuperar els seus contes d'aniversari i que aquest motiu sigui l'amistat bloguera encara és millor. Un aplaudiment per a ella i un altre per a tu per aquest relat!! :-)
ResponEliminaA veure què surt dels contes que pensa proposar la Núria!
EliminaLa Mireia i jo hi participarem encantades.
Moltes gràcies, Mc!
Justo esta mañana cuando paseaba como cada mañana pensaba en eso de los cumpleaños de los blogs y que ya no recuerdo cuantos hace de mi primer blog, que aun anda por ahí en el ciber espacio varado y como fue que se hizo realidad, y todo por una foto de hace unos días que tiré y una acuarela que hace demasiados años que deje inconclusa y que subiría esta madrugada como es mi costumbre. El texto a un estaba solo en las nubes.
ResponEliminaSalud
Jo vaig començar a Col·leccionar moments, fa 15 anys, me'n recordo molt bé. No sabem quants anys fa que vas començar tu, però igualment Per Molts Anys, de blogs!
EliminaSalut, Erik
Compartir és el que fa més bonic aquest jugar amb els mots. Per fer-ho no cal ser escriptora ni poeta, només en posar-hi sentiment ja ho tens.
ResponEliminaLa Mireia i tu compartireu grans històries amb la Núria i amb altres blocaires amics; només així es pot entendre aquest món d'amistats més que virtuals.
Aferradetes, estimada.
Per aquí, el fet de posar-hi sentiments, el tenim assegurat... segur que compartirem gans històries que entre totes faran molt de goig. Som aquí per això i ens hem fet amics de veritat i ens hem conegut amb la intenció de gaudir de les paruales, de les imatges i de nosaltres i la nostra estimació mútua. Pen molts anys hi puguem ser.
EliminaAferradetes, preciosa!
Com a persona molt propera a una Mireia, el conte encara m'ha agradat més.
ResponEliminaQue bé, que t'agradi, Xavier! Moltes gràcies!
EliminaPreciós, Carme! Quin millor regal que un conte per a una amistat, oi? Emociona que et regalin paraules, que te les dediquin.
ResponEliminaM'alegra que la Mireia retorni a l'afició per l'escriptura i que gaudeixi amb les propostes, hehe.
Moltes gràcies, Carme, un text molt bonic.
I no sé perquè torno a sortir com a anònima. Vinc del meu blog i allà he respost al teu comentari, i vinc cap aquí i no hi ha manera, em diu que iniciï sessió amb el compte de google i quan clico em diu que no s'ha pogut iniciar sessió perquè hi ha hagut un error. El bo és que la sessió la tinc oberta, no entenc res...
EliminaEsperem que la Mireia sigui ben productiva en les teves propostes d'aniversari i que jo mateixa també...
EliminaI esperem que blogger ens permeti continuar per molt temps i per molts anys compartint contes, poemes, històries i propostes per a lligar-les millor.
Normalment quan a blogger han fallat coses, com passa ara, al final ho acaben arreglant, a veure si tenim sort i s'espavilen.
Una abraçada, Núria.
L'amistad i la familia són molt importants, però la família és la que ens ha tocat i els amigs i amigues els trem nosaltres...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Els amics els triem i sempre ens proporcionen un espai de llibertat. Poques coses hi ha a la vida millor que els amics.
EliminaBon vespre, M Roser.
Ánimo y adelante con el proyecto que os proponéis. Es un placer disfrutar del blog Carme, gracias.
ResponEliminaGràcies a tu, Antonio!
Elimina