Desdibuixant
Potser no em cal mirar tan prim
ni precisar gaire els fets, ni els mots,
tal com sempre m'agradava de fer.
Ara em cal desdibuixar
per passar de llarg de tantes coses
tantes coses que fereixen.
Mirar els nenúfars i saber
que simplement mirar-los és tot el que tenim.
Tal com va tot, s'està convertint gairebé en imprescindible tenir aquesta capacitat de 'desdibuixar', de saber passar de llarg de certes coses. No és covardia, és autoprotecció.
ResponEliminaDoncs sí... al menys ami em fa falta...
EliminaTambé n'hem d'aprendre a desdibuixar... per molt que ens costi.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Una cosa nova que no havia volgut aprendre mai i ara se'm fa necessària.
EliminaAferradetes, Paula!
Tanto desdibuje, que al final no volvió a hacer una raya.
ResponEliminaPodria ser que em passés a mi, també!
EliminaAmb la edat, penso que aprenem a veure lo veritablement important, obviant molts detalls superflus.
ResponEliminaBona setmana, Carme :)
És una bona manera de mirar-ho, en positiu i endavant!
EliminaBona setmana, Artur!
Jo hi veig armonia
ResponEliminaHem de procurar no perdre-la mai... per més que desdibuixem.
EliminaEls nenúfars es veuen bé, em sembla que no volen ser desdibuixats...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies, M Roser!
EliminaNecessari i bo per un mateix desdibuixar de tant en tant. Mirar els nenúfars, els arbres, el paisatge... contemplar la natura per sortir de la voràgine actual.
ResponEliminaSoc la Núria, no sé perquè ja em torna a sortir com a anònim... acabo de passar pel blog de salluna i he pogut deixar el comentari bé, però vinc cap aquí i no hi ha manera. He tancat sessió, he tornat a iniciar i res. Paciència amb blogger.
Tant bo és desdibuixar com desaprendre algunes coses. Amb els anys anem veient que no pas tot el que ens pensàvem que havíem après per bé, ens continua servint. Com aquesta meva necessitat d'aclarir, de precisar, de puntualitzar...
EliminaMolta paciència, Núria, amb Blogger i amb tantes altres coses!
Una abraçada.