Relats conjunts: Rafael Barradas, 1919, Juguetes

Rafael Barradas, 1919, Juguetes

-  A veure mainada, què és tot aquest escampall?  Voleu fer el favor de recollir les joguines?

- No,  mare, no podem,  a més a més aquest escampall no l'hem pas fet nosaltres.

- D'excuses sempre en teniu moltes, trapelles,  si no l'heu fet vosaltes, ja em direu qui l'ha fet?

- En Rafel!

- Quin Rafel?

- En  Rafael Barradas,  ha dit que així quedava molt artístic i que vindria demà a pintar un quadre  de les nostres joguines,  que no toquéssim res de com està.

La mare es va pensar que li prenien el pèl  i ja es disposava a recollir la primera joguina, ella mateixa, quan va pensar que no, que no, que sempre els acabava resolent ella mateixa les seves coses i que ja n'hi havia prou.

- Doncs ja us ho fareu,  si demà passat que s'ha de netejar l'habitació no està recollida, us ho llençaré tot a les escombraries.

- Mare!  és que no sabem si ja haurà acabat el quadre...

L'endemà al vespre quan la mare va anar a l'habitació per veure si ja havien recollit,  es va trobar  un noi,  jove, però adult,  recollint les joguines del seus fills.  En veure-la se li va dirigir educadament:

- Seyora, molts gràcies per la paciència i per deixar-me pintar les joguines dels seus fills. Ha quedat un quadre  tal com jo el volia.  

- Reculli, reculli  i miri-se-les bé,  perquè no n'ha encertat ni una.  Ni les joguines s'assemblen de res a les que vostè ha dibuixat,  ni  les cares dels meus fills tampoc.  Només vostè  s'ha pintat bé,  amb aquest barret ridícul i el bigoti.  Quan acabi de recollir avisi que els nens han d'anar a dormir aviat,  espavili's!