Relats Conjunts d'Abril: Insectes i fruites

Jan van Kessel the Elder, 1641-79, Stilleven van insecten en vruchten

Vaig veure aquell anunci,  al moment que més el necessitava.  

"Es canvien vidres de portes,  finestres,  galeries, balcons i finestrals. Tenim vidres amb aïllament tèrmic,  vidres foscos, vidres mirall, vidres  d'augment i de tots els tipus que pugueu necessitar.  Atenció immediata.  No passeu ni una sola nit amb el vidre trencat. Truqueu-nos i vindrem de  seguida."

Els vaig trucar, el vidre de la porta balconera,  s'havia trencat amb un cop de vent  massa fort que havia fet petar la  porta violentament.  A mi em va fer gràcia això dels vidres d'augment.  Que m'apropés el paisatge,  que bé!  Em semblaria ser encara més ficat dins de la muntanya, dins del bosc.  

Van ser eficaços,  ho van tenir col·locat en un tres i no res.  Em van dir  d'aquí  un parell d'hores li treu aquest adhesiu protector, que ara mateix potser encara faria bellugar el vidre.

Quan vaig treure el protector,  em vaig quedar blanc com el paper,  on  abans veia la vall i la carena  retallada en el cel,  amb els seus boscos espessos, ara només veia una branqueta amb tots els seus insectes passejant.

Vaig decidir que els hi faria canviar, naturalment.  No m'havien avisat que tenia tants augments,  però abans tenia la curiositat de saber de quin arbre era   i a quina distància es trobava  aquella branca que jo veia i aquells insectes.  

Desgràciadament, després d'un any fent provatures, anant a posar objectes   als arbres que a mi em semblaven davant per davant de la meva finestra, per veure si el localitzava,  encara no n'havia tret l'aigua clara. Ja només em quedava un any  de garantia i de possibilitat de canvi,  M'hauria d'afanyar a  investigar-ho  si no volia quedar-me aquell vidre per sempre.

Comentaris

  1. Potser més que vidres d'augment són vidres de realitat augmentada i, per tant, el que mostren és només una imatge virtual sobreposada. Això explicaria que no hagi manera de trobar de quin arbre és aquesta branca.

    Si no et van deixar cap llibre d'instruccions, jo trucaria als instal·ladors per demanar explicacions. :-))

    Bon i imaginatiu relat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que tens raó, Mc. I la seva publicitat era enganyosa, com tantes altres. Ja hi hauríem de pensar sempre que ens volen enredar.

      LLibre d'instruccions? he, he, he... no se m'havia acudit mai que un vidre pogués dur llibre d'instruccions.

      Moltes gràcies, Mc!

      Elimina
    2. Jo ho canviaria sense esperar ni un minut més. Revisa bé la lletra petita, de vegades és on ens hi fan la punyeta.

      Quina imaginació que tens, molt bo!.

      Aferradetes, Carme.

      Elimina
    3. He, he, he... canviar-ho ràpidament i llençar totes les investigacions fetes fins al moment? La lletra petita segur que és l'única que diu la veritat, perquè saben que ningú la llegeix.

      Gràcies, Paula, Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. La curiositat sempre ens fa anar per on ella vol ....jejejej jo tinc un sistema per endevinar quin arbre és....però es una mica radical ! ...Avisem a en Peyu i motoserra en mà, que comenci a segar arbres !!.....Val ! Val! perdó !! ja he dit que era massa radical...no em feu ni cas, eh !!
    Ànims, que encara et queda un any de garantia !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Massa, massa radical, em deixes sense paisatge, sense bosc...he, he, he... Continuarem en l'intent!

      Elimina
  3. No serà una calcomania gegant enganxada sobre un vidre normal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això seria l'enredada màxima, Xavier... he, he, he...

      Elimina
  4. Vaja, quin anunci més curiós, no sé si algú vol posar vidres d'aument a les finestres, penso que l'ideal és veure el paisatge tal com és...L'aument, a les ulleres!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, depèn, depèn… en la mesura justa podria ser interessant.

      Elimina
  5. És com un quadre impressionista, de prop no té res a veure amb com és en la distància! Tens molta imaginació, te n'has sortit molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser que la vida mateixa és com un quadre impressionista. No té res a veure mirar es detalls amb mirar el conjunt. Moltes gràcies, Helena.

      Elimina
  6. Ostres, Carme, és boníssim!!! 👏👏👏👏
    M'agrada molt. Súper imaginatiu!... I divertit 😂😂 i es que, si jo m'hi trobés, probablement també voldria saber on era la branca aquella!!!!!
    Ai, ai, que ens quedarem sense garantia!! 😂😂

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... m'alegro que t'hagi agradat. Moltes gràcies, Assumpta!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars