Una xifra, un any o una dècada que veig com un reflex de la vida viscuda


En aquesta vida tot arriba, fins i tot algunes coses en les quals no hi pensem gaire o gens, però sí. Han arribat els 70, encara que, a mi, em sembli que no pugui ser, tot i que sempre, sempre, sempre arriben (si arriben) després dels 69 i no hi hauria d'haver cap sorpresa. 

Em sembla que en aquesta edat,  (més que no pas als 60 o als 65) comença una nova etapa que no m'agrada gens:  la vellesa no m'agrada, no pas pel físic, ni per les arrugues, no. No m'agrada perquè està plena de pèrdues: de persones, de salut, de capacitats,  de memòria... i no faig la llista més llarga per no deprimir-me...  però malgrat tot, ho mirarem pel bon costat. 

Sí, i tant!  Tot té un costat bo.  I no em queixo de res, ni m'entristeixo, només miro la realitat de cara i jo la veig així,  a dues cares.

Està bé poder fer-ne 70 en bona salut i sí,  de moment la tinc.
Està molt bé que ara que en faig 70, encara trobi i més que mai que tinc una família genial i plena d'estimació i de bon rotllo.
Està molt bé pensar que ja tinc molta vida viscuda i moltes coses boniques als meus records, tot això ja ho tinc i ningú m'ho pot prendre i també està bé sentir que aquests 70  (o els que duri encara la vida)  han estat plens.
Està molt bé tenir molt bons amics i amigues que m’acompanyen sempre.
Està bé que no hi hagin gaires recances... i també està bé que ens en quedi alguna, potser no tenir cap recança seria poc humà.

Estaria bé que els anys que quedin, fossin amb salut i sense problemes greus, però això ja no depèn només de mi.  Haurem de conviure amb el que arribi, sigui com sigui.

De moment, ho celebrarem amb una mica de xocolata…






Comentaris

  1. Tinc una tieta que, queixant-se de l'edat que té (al novembre va complir els 94) i de les xacres que comporta, molt sovint em recomana que "no em faci vell". La meva resposta, que ja s'ha convertit en una broma mútua, és "no fer-me'n encara és pitjor".

    Doncs això, moltes felicitats per aquest aniversari i et desitjo que en vinguin molts més, com dius, amb salut, sense problemes massa greus i assumint aquestes pèrdues que cites de la millor manera possible. 

    I que tot això  ho puguem seguir compartint aquí, tot col·leccionant moments. :-)

    Per molts anys, Carme!!

    PD: M'agafo un bombó de xocolata negra... i també un dels que semblen que sembla mitja nou. :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb un "sembla" n'hi havia prou. La xocolata em fa perdre l'oremus. :-DD

      Elimina
    2. Sí estem totalment d'acord que no fer-se vell encara és pitjor, al menys fins a un cert punt. Evidentment m'estimo més fer-ne 70 que no pas no fer-los. Però, jo, personalment, i ja sé que és molt discutible, penso que és pitjor arribar als cent, que no pas no arribar-hi. Tots els extrems són dolents.

      M'agradarà poder anar compartint els anys i els moments... col·leccionant tant els moments com els teus jocs i que no ens en cansem i que puguem anar veient-nos per aquests verals.

      Moltes gràcies Mc!

      No m'estranya que la xocolata et faci perdre l'oremus, a mi també em passa i aquests bombons (els vaig trobar a la xarxa) em van donar una alegria perquè eren els bombons i la xocolata de la meva infantesa. De marca Gluki, que la fan a Olot i quan jo era petita la fàbrica pertanyia a uns parents de la meva mare. I sempre en menjàvem i eren boníssims. Ara, la fàbrica té un alte propietari, però utilitzen els mateixos motlles i les maeixes formes de bombons que jo recordava... N'hauré de tornar a comprar.

      Elimina
  2. Per on passo hi ha Festa!!....Qué bé!!... Altre cop, PER MOLTS ANYS!!!
    I sí, s'ha de celebrar la Vida amb tot el que comporta!!
    Jo agafaré un bombó de xocolata negra, que m'agrada molt!!
    A la teva salut!!.....
    Gràcies!!
    Una altra abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... és que 70, són 70 i bé s'ha de celebrar!

      Moltes gràcies i agafa bombons que són molt bons!

      Una altra abraçada, Montse!

      Elimina
  3. Per molts anys, Carme! Hi havia pensat, i just volia felicitar-te que he vist aquest post al feedly. Saps, a mi també m'impressiona molt que en facis 70, per tot el que dius al post, i perquè la meva mare és una mica més gran que tu i tot, i el que expliques també val per ella. Però em segueix omplint de goig compartir coses amb tu, seguir-te trobant aquí i allà on et necessito. Encara que potser de vegades no t'agradin coses que faig o dic. Gràcies per seguir aquí i que per molts anys pugui seguir sent així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, XeXu! A mi també m'agrada molt compartir coses amb tu.

      I m'ha agradat trobar-te per altes xarxes quan per aquí ja no ens hem vist tant.

      És lògic que jo sigui més o menys de l'edat de la teva mare, perquè tu també tens més o menys l'edat de la meva filla. El meu fill és més jove. I De tot plegat ens en sortiremel millor que podrem.

      Potser a tu tampoc t'agraden totes les coses que jo faig o dic... però això no és cap problema. Les persones som diferents. I hi ha coses que no canvien, l'afecte i el bon rotllo, entre tu i jo, sempre hi serà, segur. Malgrat les diferències.

      Gràcies a tu, per passar per aquí, per felicitar-me i per compartir tantes coses. Una abraçada, XeXu.

      Elimina
  4. A mi m'agradaria poder arribar als 70 i poder dir que he tingut una vida plena, nina. No me'n queden molts per arribar-hi, així que m'hauré de donar molta pressa. 😉

    Per molts d'anys més, amb molta salut i sense problemes importants!... 🎂🥂🍾
    Moltes gràcies, també, per la teva companyia... per ser-hi sempre!.

    Només n'agafaré un... si en sobren, més tard repetiré.🤭
    Setanta aferradetes ben fortes, preciosa.🤗

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo que la vida et sorprengui i trobis allò que et faci sentir plena abans d'arribar als 70. És un desig molt gran i molt sincer.

      Moltes gràcies, a tu també, per tot: per la felicitació, per la teva companyai, per la teva dolcesa, i ambé per ser-hi sempre.

      Setanta aferradetes dolces, bonica!

      Elimina
  5. Per molts anys, Carme! Per totes les coses boniques --moltíssimes, estic segur-- que hi ha encara per davant, i perquè ens les vulgues seguir mostrant a través de la teua mirada eternament jove.

    Mmm, xocolata... No sé jo si als meus queixals els anirà molt bé, però vinga, que un dia és un dia i l'ocasió ho mereix ;) Salut, felicitats i abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pep! Intentarem seguim mirant i buscant i trobant coses boniques i gaudir-les tant com podrem... i compartir-les també, que és aprofitar-les el doble.

      Una abraçada molt gran, Pep!!! Gràcies de nou i molta salut per a tu també.

      Elimina
  6. Per molts anys, Carme! Que continuïs gaudint de la família que tens i continuïs col·leccionant moments per mostrar-nos. Les teves paraules i il·lustracions fan molta companyia.
    Gaudeix d'aquest dia i de tots els que vinguin.

    Mmm... de bombons me n'agafaré un d'aquests amb una nou a sobre, hehe.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria!!! Continuarem compartint imatges, paraules i companyia.

      Són boníssims!!! Una abraçada dolça, Núria!

      Elimina
  7. Carme per molts anys i amb la mateixa vitalitat que ens ofereixes dia a dia amb els teus dibuixos i escrits. De la vellesa no m'agraden les xacres pròpies de la mateixa però m'encanta la saviesa que comporta i la maduresa per mirar els esdeveniments del dia a día. Carme moltes felicitats i a continuar disftutant de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Alfonso, per la teva felicitació, pels teus bons desitjos i encara més per la teva aportació. És cert que els anys ens donen saviesa, placidesa i més serenor per a totes les coses del dia a dia. I això és molt important, perquè vivim millor, gaudim més i patim menys. És un afegit fantàstic i que hi feia falta. Gràcies!

      Elimina
  8. Arribo a misses dites... Tothom ha agafat bombons, però els he comptat i encara en queda algun de xocolata negra.
    Per molts anys. Per molta salut.
    Les teves reflexions tan ben raonades també serveixen per a mi, encara que em falten 3 anys i mig pels 70.
    Joan Isaac en un parell de cançons va descriure aquestes sensacions:
    "Érem els més valents.
    Mai res ens feia por.
    Érem dos llums enmig del mar.
    Ens crèiem que era fàcil
    aturar la història amb les nostres mans.
    No coneixíem mots com
    cansament, por, defallir, desencant.
    Però fins que aquell matí,
    en el fons d'un mirall,
    ell es va presentar.
    Mai no l'havíem vist.
    Va dir que es deia temps..."

    I en aquesta altra més recent:

    "I passa, passa el temps inexorable
    com un cavall veloç i desbocat.
    Que immens que es fa el passat, que curt és el futur!
    I tot ho resumim en anar passant...

    I passa, passa el temps, i passa i passa...

    I passa, passa el temps inexorable
    i descobrim sorpresos als miralls
    ferides del passat que tornen cada nit
    a dir-nos que no és bona la nostàlgia."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que encara queden bombons, i si no, n'hi posarem més.
      Moltes gràcies, Xavier, per la teva felicitació i per les cançons que comparteixes. He llegit els teus fragments i les escoltaré perquè les trobo ben encertades per aquesta ocasió. Podríem pensar més sovint en el temps, l'edat i aquestes coses, però sortosament no hi pensem gaire (i ja està bé) i ho guardem, només, per les ocasions especials.

      Molta salut per a tu també, avui en dia, pels temps que corren i per l'edat que tenim és el que ens fa més falta. Moltes gràcies i una abraçada.

      Elimina
  9. Moltíssimes felicitats, CARME!!!
    Encara no fa un mes que en vaig fer 60 (cosa que se'm fa raríssima, doncs jo diria que en tinc, estirant molt, estirant molt 33 o34) però es veu que això li passa a tothom. Ahir vaig sentir un psicòleg no recordo on (hahahaha la memòriaaaa!!) parlant de la gent gran i va dir unes coses que em van agradar moltíssim.

    És com si les coses bones només poguessin passar quan ets jove, i no és així... Si una persona gran té il·lusions i ganes d'aprendre i fer coses noves sembla que "pobre", ja no toca massa amb la realitat o, fins i tot, que una parella de persones grans s'enamorin, o vulguin començar una empresa... es pot qualificar de ridícul. Què trist!!

    Jo segueixo anant a classe d'anglès i estic súper contenta, fa unes setmanes per la tele van fer les pelis de Harry Potter i les vàrem estar mirant en versió original... i, tot i que al principi em costava molt, al final el meu cap era capaç de captar el més essencial dels diàlegs i podia seguir-ho força bé... I ho he de millorar molt!

    Aquesta és una cosa que admiro de tu, la teva capacitat de seguir aprenent... Quan poses dibuixos teus que tant m'agraden... Has pintat amb el Paint, amb colors, amb aquarel·les, sobre roba. Si et fa il·lusió ho fas, i això és el millor per ser feliç. (Dels poemes no en parlem perquè ja saps que aquesta virtut no la tinc hehehe)

    Ens trobem molt per l'Instagram però, com he dit moltes vegades, jo tinc esperit de bloguera i no penso tancar mai els meus blogs. Poden estar molt infrautilitzats però és que no tinc ordinador (tinc una cafetera, i antiga), el mòbil és pitjor que el que tenia abans (me'n van regalar un, un amic que li havien regalat a ell per una promoció i... té més capacitat, sí, però no és gens bo... canvia sol la configuració, la pantalla és exageradament sensible... no arribo a tocar-la que ja ha canviat... en fi...)

    Quan sigui rica em compraré un ordinador nou, una bona impressora, una bona i comodíssima cadira. Unes ulleres ben bones... i tornaré a escriure, llegir i faré de tot...

    D'aquí deu anys farem uns posts semblants... et felicitaré pels 80 i et diré ja en tinc 70 i que la meva dècada dels 60 ha estat molt millor que la dels 50 :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses bones poden pasar sempre i a qualsevol edat: aprendre coses, compartir, riure, divertir-te, fer nous amics, enamorar-te si no n'estàs… tot pot passar a qualsevol edat. Mentre tinguem les capacitats, esclar.

      Jo diria que no em preocupa tenir 70 anys, sobretot perquè estic bé i encara puc fer moltes coses, em preocupa, més endavant, les límitacions i les pèrdues de capacitats. Jo diria que he vist massa vells. A la meva vida, com perquè em cregui aquesta visió que sovint es dona, de la vellesa, com si tot depengués d'un mateix. Com si es pogués triar les opcions. I no, si perds facultats, no pots gaudir de res. Jo recordo la meva mare quan deia que volia anar a casa, que volia anar a casa i ja hi era. Això es un patiment que no saps com evitar. I parlo de ma mare, peró no ha estat pas l'únic en envelliment que he vist massa trist. En fi, tampoc no soluciona res de parlar-ne. O sí, ves a saber!

      Elimina
  10. Per cert, tothom agafant xocolata negra, hahahaha... porteeeeeu, doneu-me la xocolata amb llet, bona gent, doneu-me-la a mi!! Hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que a tu t'agradi! Ja veus que te n'han quedat molts!

      Elimina
  11. Per molts anys Carme, veig que ja has entrat a la meva dècada, jo et feia més jove...
    A mi de fer.me gran tampoc m'importen les arrugues, però si que ja no puc fer coses que sempre m'havien agradat, perquè arriba un moment que el cos no vol seguir. El més bonic són els bons records que sempre n'hi ha, els altres cal oblidar-los. que en podem celebrar molts més sobretot amb salut, que en aquesta edat , és el més important...
    Jo també sóc dels bombons de xocolata negra, si en queda algun, sinó el que quedi. M'encanten aquests reflexes dins l'aigua.
    Molts petons, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser!
      Tens raó, les limitacions són les que ens empipen, no poder fer allò que feies i que t'agradava, sempre és una pèrdua que per més que les anem acceptant tant bé com podem, no deixen de ser una pèrdua.

      Una abraçada!

      Elimina
  12. De records, el teu blog n'és ple, igual que de futur la teva vida. Moltes felicitats, Carme!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars