Lletres i fils #9: Associacions

- A veure… que baixes de l'hort, tu o què? 

- Per què ho dius, perquè no sabia res de l'Associació?

- Esclar que sí! Tothom sap que vivim a l'època de més associacions, en defensa de quasi tot, de tota la història. I d'aquesta se n'ha parlat molt.

- Home, però és que això ja passa de mida.

- Es així, què vols fer-hi?

- I jo com resolc el meu problema? Digues!

- Doncs mira  una vegada vaig llegir una novel·la "Sabates Italianes"  de H. Mankell, on el protagonista havia mantingut un formiguer gegant  al menjador de casa seva. I vivia tan tranquil.

- A mi això no em serveix, en primer lloc, això és inventat i en segon lloc la novel·la no explica com s'ho fa per no trobar formigues a tot arreu i per no menjar formigues tant si vol com si no.

- És que no feia res… simplement vivia amb el  formiguer.

- I l'associació no diu res sobre menjar formigues, encara que sigui inadvertidament?

- Segur que quan se n'adonin també s'hi posaran malament, i es defensaran com podran.

- Així els únics que no ens podem defensar som els humans?

- Ara com ara és així. Però podem muntar una Associació en defensa de les víctimes de les associacions.

- La veritat, és que una Associació de formigues per defensar el seu dret de ficar-se fins allà on vulguin, no me l'esperava. I menys que posessin multes astronòmiques si els tires insecticida.  Els posaré trampes, doncs.

- Aprofita, que encara no estan regulades… a veure si les elimines abans que les prohibeixin. 

- Ara mateix m'hi poso. No hi ha temps a perdre.